Publicitat
Publicitat

CAS VATILEAKS

L'acusat de trair el Papa va estar aïllat 20 dies en un espai minúscul

El 'corb' vaticà denuncia maltractaments a la cel·la

La justícia vaticana investigarà si el majordom del Papa acusat de robar-li cartes ha estat maltractat per la Santa Seu. Ho va decidir ahir al segon dia de judici. L'acusat acusa la cúria de "manipular" el Papa.

Va estar durant dies tancat en una cel·la tan petita que no podia ni estirar els braços, aïllat, on el personal del Vaticà al principi li passava el menjar a través d'una reixeta de ventilació, i el van mantenir sempre amb un llum encès durant els 15 o 20 dies que va estar en aquell espai claustrofòbic. A més, els primers dies va ser interrogat sense la presència d'un advocat. És el que va denunciar ahir el majordom del papa Benet XVI, Paolo Gabriele, al tribunal vaticà que el jutja per saber si és ell el corb que va robar cartes secretes del pontífex i les va filtrar a la premsa.

Gabriele va explicar que no va cobrar mai per filtrar documents i que va actuar sol, sense còmplices, tot i que va citar set persones, entre les quals dos cardenals, amb qui solia parlar. Aquestes converses, va dir, l'haurien "suggestionat", però cap dels alts càrrecs de la cúria el va instar a actuar explícitament. Això sí, el majordom va deixar clar que no ha estat "l'únic" a filtrar documents a la premsa. Per tot plegat es va declarar "culpable d'haver traït la confiança del Papa" -a qui va dir que estimava "com un fill"-, però "innocent dels càrrecs de robatori amb agreujants".

"El que em va escandalitzar és que dinant amb el Sant Pare tenia la possibilitat única de parlar amb ell, i vaig madurar la convicció que era fàcil manipular-lo", va dir, ja que Benet XVI no estava al corrent d'afers importants. "De vegades el Papa feia preguntes sobre coses de les quals hauria d'haver estat informat", va afegir.

El tribunal que s'encarrega del cas, format per tres jutges italians que presten serveis a l'estat vaticà, va anunciar ahir que obriria una investigació per conèixer els detalls de la detenció de Gabriele. El majordom va explicar que a la cel·la "no hi havia cap interruptor i que el llum va estar encès les 24 hores del dia", cosa que li va provocar "problemes a la vista". L'acusat va relatar altres "pressions psicològiques", sobretot la primera nit de detenció, quan els gendarmes li van negar un coixí per dormir.

El majordom va estar detingut un total de 53 dies, dels quals els primers 20 en situació d'aïllament, i després va quedar en arrest domiciliari, cobrant el sou del Vaticà, a l'apartament que comparteix amb la seva dona i tres fills molt a prop del del papa alemany Joseph Ratzinger.

El president del Tribunal Vaticà, Giuseppe Dalla Torre, va demanar una investigació dels fets, però qui se n'encarregarà per ara serà el mateix fiscal del Vaticà que actua contra el majordom, Nicola Picardi.

El portaveu del Vaticà, Federico Lombardi, va assegurar ahir que la Santa Seu va prendre 39 disposicions a favor de Gabriele durant la detenció, entre les quals l'assistència mèdica i espiritual. I va afegir que la cel·la més petita de les tres que hi ha al Vaticà "respecta els estàndards internacionals". Sobre l'afer del llum encès, va afirmar que caldrà aclarir-ho.

Irregularitats en el procés

El tribunal ja ha anul·lat de les actes del procés els primers interrogatoris que va fer a Gabriele el cap de la gendarmeria vaticana, Domenico Giani, sense la presència d'un advocat. Giani va dir ahir que es reserva la possibilitat de recusar el majordom.

Gabriele aclareix que els set noms de les persones que l'haurien "suggestionat" i que va citar durant els interrogatoris estan al marge del robatori de cartes, tot i que conversant-hi el majordom s'hauria convençut que li calia actuar.

Entre aquests noms hi ha dos alts càrrecs de la cúria vaticana: els cardenals italians Angelo Comastri, vicari general de l'estat vaticà, i Paolo Sardi, patró de l'Orde de Malta, així com el bisbe Francesco Cavina. També hi ha Ingrid Stampa, durant anys secretària personal de Ratzinger quan l'actual Papa estava al capdavant del Sant Ofici.