Publicitat
Publicitat

El ‘corralito’ posa l’economia hel·lena a un pas del col·lapse

Ciutadans i negocis es veuen superats pel tancament dels bancs

“Cada dia trec 60 euros per intentar recuperar tots els diners del meu compte: no sabem què passarà la setmana que ve i m’estimo més tenir-los a casa”, deia ahir Elena Chantzis mentre feia cua amb la targeta a la mà davant d’un caixer al costat de l’Ajuntament d’Atenes. L’anterior client havia desistit després d’una bona estona: la màquina, com moltes altres, no funcionava.

Però més enllà de les cues als caixers, que els grecs suporten estoicament i sense aldarulls (res a veure amb les imatges del corralito argentí del 2001), el tancament dels bancs té un efecte devastador sobre la ja agonitzant economia grega. “A la botiga de roba on treballo, les compres online s’han aturat perquè la gent no pot recarregar els seus comptes. I tampoc estan per comprar roba, ara”, apunta l’Elena. Es resisteix a sumar-se a l’èxode de joves que estan abandonant el país des de l’inici de la crisi, però reconeix que, si les coses no milloren, potser també haurà de marxar aviat.

Quatre dies de bancs tancats han tingut un impacte catastròfic: la patronal grega calculava ahir que s’han perdut 1.200 milions d’euros. “Tot està congelat: les importacions, les exportacions, les fàbriques, el transport”, es queixava Vassilis Korkidis, que presideix la Confederació Hel·lènica de Comerç. “Els únics sectors que mantenen la demanda són els aliments i la gasolina”. Per acabar de complicar les coses, el corralito ha arribat en plena temporada d’estiu i ha espantat molts turistes: segons la Confederació Grega de Turisme (SETE), les reserves han caigut un 40%. I l’Alí, d’origen pakistanès, té una parada de carn al mercat central d’Atenes i assegura que des de dilluns les compres també han caigut en picat. “La gent no té diners i compra el mínim, no sé fins quan aguantarem”.

El corralito també ha collat les farmàcies. “El control de capitals ha creat pànic i des de dilluns tothom va voler assegurar-se tenir les seves medecines. Però ara les empreses farmacèutiques ens demanen que paguem en efectiu i ja no tenim més diners. La setmana que ve ens quedarem sense estocs: això pot suposar problemes per als malalts crònics, com els diabètics, els hipertensos o la gent amb malalties neurològiques”, diu Kapordelis, que regenta una farmàcia prop de la plaça Sintagma. “El govern ens paga a 90 dies i l’associació de farmacèutics ja ha dit que a partir de dilluns no avançarem més diners”, afegeix. La indústria farmacèutica grega és potent i no depèn de les empreses estrangeres, però les farmàcies ja fa quatre anys que pateixen les retallades a la seguretat social i no tenen marge de maniobra.

Un altre sector afectat és l’empresarial. Les companyies no poden transferir diners als proveïdors a l’estranger als quals tenen contractats serveis crítics, inclosos els tecnològics. “Moltes empreses gregues que són solvents, a causa del corralito, no poden pagar Amazon, ni els serveis d’emmagatzematge (Dropbox) o de correu electrònic (MailChimp), entre molts d’altres”, deia ahir a Bloomberg Jon Vlachogiannis, empresari de Bay Area. “I sense aquests serveis, molts negocis que són viables tenen greus problemes”, afegeix. A petita escala, els grecs pateixen el mateix problema, quan no poden transferir diners per pagar iCloud o Apple Store.

Les últimes reserves

Ningú sap ben bé quants bitllets queden als bancs, però la Unió de Bancs de Grècia estima que poden quedar uns 1.000 milions d’euros en efectiu. Amb el corralito actual, si tots els grecs fan servir les seves targetes per retirar els 60 euros permesos, calen 840 milions diaris. El tancament dictat pel govern d’Alexis Tsipras, per evitar que el referèndum provoqués un pànic bancari, s’allargarà almenys fins dimarts, però tot dependrà del que passi demà. Fins ara el Banc Central Europeu està mantenint la liquiditat d’emergència, una decisió que es revisarà dilluns. Perquè Grècia surti de l’euro no cal que ningú l’expulsi: la sortida pot ser de facto en el moment que als bancs grecs no hi hagi prou euros i el govern es vegi obligat a imprimir una altra moneda per pagar salaris i pensions.