Publicitat
Publicitat

"Com creixeran les noves generacions?"

La purga en l’educació va començar abans del cop i encara segueix

Més de 1.200 acadèmics de 90 universitats de Turquia van firmar al mes de gener un manifest que demanava la fi del setge militar i l’estat d’excepció imposat a la zona kurda, al sud-est del país. El col·lectiu denunciava els danys col·laterals que provocaven a la població civil els combats entre les forces de seguretat turques i el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), considerat organització terrorista a Turquia, la Unió Europea i els Estats Units. El govern de Recep Tayyip Erdogan va considerar “traïdors” i “còmplices del PKK” els que havien secundat aquest text. Llavors, 22 acadèmics van ser detinguts i 130 van haver d’afrontar causes penals. D’altres van ser expulsats de la universitat, multats o assetjats a la feina.

El 12 de gener la policia registrava la casa de la professora Ozgul [un nom fictici per evitar represàlies], s’enduia alguns arxius i li comunicava que havia d’anar a judici per “apologia del terrorisme”. “Per al govern, la universitat és una zona perillosa que s’ha de controlar, perquè aquí creixen les idees i no sempre estan d’acord amb el partit”, comenta Ozgul. “Erdogan intenta fer callar totes les veus crítiques. No només acadèmics, sinó jutges i mitjans de comunicació”. Diaris afins al govern van publicar els noms i cognoms dels acadèmics acusats i les universitats on treballaven. “Vam passar molta por, sobretot perquè tothom podia accedir fàcilment a les nostres dades”. Quatre mesos després, els professors van ser absolts.

Neteja de traïdors

Després de l’intent de cop d’estat del 15 de juliol, els acadèmics tornen a patir el foc creuat de la inestabilitat política. El mateix dia que el president Erdogan donava la sublevació per fracassada, anunciava una “neteja de traïdors” de l’administració pública, una mesura que ja ha afectat més de 17.000 professionals. El govern ha detingut 31 acadèmics de la Universitat d’Istanbul.

La Junta Superior d’Educació ha vetat els investigadors i els ha prohibit temporalment deixar el país. També ha demanat a més de 1.500 catedràtics que renunciïn al seu càrrec. A més, el ministeri de l’Interior ha retirat la llicència a més de 21.000 professors d’escoles privades i n’ha despatxat més de 20.000 d’escoles públiques. S’ha anunciat el tancament de 600 escoles estatals i 15 universitats. Dijous el Consell d’Investigació Científica i Tecnològica (Tübitak) va anunciar la suspensió de pagaments de beques per a màsters i doctorats.

Un portaveu del govern ha declarat: “Les universitats sempre han sigut crucials per a les juntes militars a Turquia i pensem que certs individus estan en contacte amb cèl·lules militars”.

Una xarxa mundial

El govern creu que els acadèmics són membres de l’orde del clergue Fethullah Gülen, a qui Erdogan acusa de ser l’ideòleg del cop d’estat. Gülen té escoles en 140 països. Aquesta setmana Turquia ha demanat al govern de Nigèria que tanqui les sis escoles que Gülen hi té.

A Ozgul no li sorprèn la purga de l’administració després del cop: “Ja només es parla de l’estat d’emergència i sembla que tots els traïdors són només gulenistes, però realment és tot aquell que s’oposa al govern”. També creu que costarà molt recuperar la qualitat del sistema educatiu que tenien: “Em sap molt de greu pels estudiants, que al final és a qui afecta més aquesta purga. Si neteges així el sistema, com creixeran les noves generacions?”

El Consell Superior d’Educació ha demanat als rectors “examinar amb urgència la situació de tot el personal acadèmic i administratiu” que estigui “vinculat a Fethullah Gülen”, exiliat als Estats Units des del 1999, i informar-ne el divendres dia 5 d’agost.

Amnistia Internacional ha declarat en un comunicat que “l’intent de cop d’estat va desencadenar una violència atroç i els responsables han d’encarar la justícia, però reprimir la dissidència no és fer justícia”.