La crisi accentua el llast de les dues seus de l'Eurocambra
BARCELONAUna vegada al mes desenes de camions carregats amb baguls surten de Brussel·les per enfilar un camí de quatre hores amb destí Estrasburg. Porten els documents dels centenars d'eurodiputats que dotze vegades l'any tenen l'obligació de celebrar sessions plenàries a la ciutat francesa.
Aquesta escena és només una de les instantànies de la despesa econòmica que suposa tenir dues seus per al Parlament Europeu. "Els baguls viatjant d'un país a l'altre em recorda les diligències del far west" , diu Maria Badia, eurodiputada pel Partit Socialista de Catalunya.
Un 91% dels europarlamentaris estan a favor que Brussel·les sigui l'única seu de l'Eurocambra, segons un estudi del 2011 de la Universitat de Zuric. Desfer-se del dictamen que mana la cohabitació amb Estrasburg, però, no és senzill.
La seu de l'Eurocambra ha estat objecte de disputa política d'ençà que els estats van fracassar per primera vegada en l'intent de posar-se d'acord sobre quina ciutat havia d'acollir l'embrió de la UE, la Comunitat Europea de Carbó i l'Acer el 1952. El Tractat d'Amsterdam va segellar el 1992 un acord forçat per França, que bloquejava l'establiment de nous cossos comunitaris -com l'Agència Europea del Medi Ambient- fins que no s'acceptés Estrasburg com una de les seus de l'eurocambra. París no té intenció de cedir davant l'opinió majoritària a la cambra i s'aferra a la importància històrica de la seu francesa.
"Estrasburg era un símbol de reconciliació i ara és un símbol de despesa", diu el vicepresident del Parlament Europeu, Edward McMillan-Scott, autor d' Una història de dues ciutat s, un extens informe sobre la polèmica de les dues seus. "Un element que era una imatge molt positiva de la reconciliació francoalemanya s'ha convertit en el símbol més negatiu de la burocràcia i la despesa de les institucions europees", es lamenta McMillan-Scott.
La llista d'arguments que esgrimeixen els contraris a la seu francesa és extensa: segons xifres de l'Eurocambra, els costos addicionals de mantenir la seu a Estrasburg són 180 milions d'euros l'any; eliminar els desplaçaments mensuals a França estalviaria 19.000 tones de CO; només sis capitals europees tenen connexió directa amb la ciutat i el viatge en tren des de Brussel·les dura sis hores; la poca oferta hotelera de la localitat francesa provoca que durant les sessions plenàries els preus de l'allotjament es disparin i molts dels corresponsals a Brussel·les han optat per no cobrir les trobades a Estrasburg, especialment ara que la situació econòmica força els mitjans de comunicació a filar prim amb el pressupost.
Empitjorar una imatge tocada
El que més preocupa molts dels eurodiputats són les traves que la doble seu posa a la seva feina. "La tasca política del Parlament és exercir un control democràtic sobre el Consell i la Comissió, que són a Brussel·les", explicava l'exeuroparlamentària holandesa Lousewies van der Laan. "Com es poden controlar des de tan lluny? El Parlament Europeu ha de tenir un paper clau en la presa de decisions al continent però a algunes institucions comunitàries ja els va bé que els ciutadans no es prenguin seriosament la nostra feina", deia Van der Laan, fent referència a la rivalitat latent entre Parlament, Consell i Comissió.
Entre els crítics amb aquesta realitat hi ha unanimitat per trobar una alternativa a l'edifici parlamentari a Estrasburg "per compensar econòmicament el que aportem ara a França", opina Maria Badia. "Hem de ser més raonables, no només en la polèmica sobre les seus sinó de manera general a l'hora de prendre decisions", argumenta l'eurodiputada socialista. "No ens ha de fer por revisar tractats o Constitucions, perquè fer-ho no implica que ens hàgim equivocat sinó que els temps canvien".
