Internacional 22/05/2012

La crisi siriana encén el polvorí del Líban

Era qüestió de temps. La revolta a Síria ha entrat de ple en la política interna del Líban des del principi. La mort d'un xeic sunnita a mans d'un soldat ha portat el xoc a l'enfrontament armat a Beirut.

Cristina Mas
2 min
La crisi siriana encén
  el polvorí del Líban

BARCELONA.Els carrers de Beirut van viure ahir els primers enfrontaments armats a compte de la crisi siriana. El conflicte que fa unes setmanes que es viu a Habla, al nord del país, entre partidaris i detractors del règim de Damasc, s'ha traslladat a la capital. El detonant ha estat la mort d'un xeic pròxim a la coalició del 14 de Març, que dóna suport a la revolta, a mans d'un soldat libanès.

"Els carrers estan calmats, però hi ha poca gent: les escoles han obert i gairebé ningú hi ha portat els fills", explicava per telèfon Dima Xarif, periodista del diari progressista Al-Akhbar . "No sabem on pot portar tot això, aquí les coses són imprevisibles", alertava.

Inevitablement, la crisi a Síria havia d'acabar contaminant la tensa situació política al Líban. Damasc va ocupar durant 30 anys el veí del sud, fins que, el 2005, l'assassinat del primer ministre Rafiq Hariri en un atemptat va desencadenar una revolta que va obligar Baixar al-Assad a retirar les tropes. La influència de Síria sobre el Líban, però, va continuar.

De fet, Síria és la línia divisòria que ordena el mapa polític libanès. A un costat hi ha el front del 14 de Març, la coalició de forces prooccidentals, de majoria sunnita, que rebutja la ingerència de Damasc i s'ha posat del costat de la revolta contra Baixar al-Assad. A l'altre, el front del 8 de Març, encapçalat per Hezbol·lah, de majoria xiïta, que busca la protecció de Damasc davant d'Israel, promou una aliança amb l'Iran i defensa sense escrúpols el règim d'Al-Assad, avalant les seves teories de la conspiració per negar la revolta prodemocràcia.

Des del gener de l'any passat és la coalició de Hezbol·lah la que governa formalment, en un país on, per mandat constitucional, les tres confessions majoritàries (sunnites, xiïtes i maronites) s'han de repartir els tres càrrecs institucionals més importants del país.

L'exèrcit, qüestionat

El fet que l'exèrcit es vegi al centre de les crítiques per la mort del xeic i del seu escorta (ahir es van celebrar els funerals, amb els cossos coberts amb banderes revolucionàries sirianes) complica encara més les coses. Els militars han estat l'única institució que fins ara s'havia mantingut per sobre de les diferències sectàries i que mantenia unit un país amb 35 minories al cor del Pròxim Orient.

stats