Publicitat
Publicitat

TURQUIA

La crida del líder kurd al desarmament del PKK embolica Erdogan

Abdullah Öcalan insta la guerrilla a celebrar un congrés per deixar les armes

El fundador del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i líder pres del moviment kurd, Abdullah Öcalan, va cridar ahir al desarmament de la guerrilla. La demanda, que arriba després de dos anys d’alto el foc oficial amb Turquia, es va fer amb un to optimista que contrasta amb l’incompliment d’Ankara de les demandes kurdes. Ahir també es va constatar que Turquia no les té totes en aquesta negociació.

Diyarbakir, la ciutat més important del Kurdistan turc (a Turquia hi viuen 25 milions de kurds), va ser ahir una festa. Centenars de milers de persones van saltar fogueres i van ballar danses tradicionals kurdes per donar la benvinguda a l’any nou, que coincideix amb l’arribada de la primavera. El moment més esperat era el de la lectura de la carta que Öcalan havia redactat a la presó turca d’Imrali, on està reclòs des del 1999.

En la missiva, Öcalan va descriure l’Estat Islàmic com “l’última manifestació de tirania”, i va lloar la recent victòria kurda sobre la ciutat kurdosiriana de Kobane. Definint el moment actual com a “històric”, Öcalan va declarar que “el PKK necessita organitzar un congrés per acabar amb 40 anys de lluita armada contra la TC [sigles de República de Turquia] i determinar noves estratègies i tàctiques polítiques i socials”.

L’home que va retornar l’orgull als kurds per la via armada, després de dècades de repressió de l’autoritat kemalista turca, va apel·lar el govern turc a ajustar-se al full de ruta que ell ha proposat. Un pla de deu punts que inclou redefinir l’estat en una nova Constitució -Öcalan ja va abandonar fa temps les tesis independentistes-, aplicar garanties socioeconòmiques al procés de pau i permetre un equilibri entre l’ordre públic i les llibertats individuals.

Tant Öcalan com el PKK, que parla per boca del comandament Cemil Bayik, volen que un comitè extern supervisi les negociacions. Just fa uns dies s’havia publicat un acord entre l’administració i els kurds per formar aquesta comissió. Divendres, el president Recep Tayyip Erdogan -que té càrrec cerimonial però actua com si fos executiu- ho va criticar. Ahir el mateix govern turc va carregar contra ell. Aquest enfrontament amenaça d’entorpir el diàleg.

A tres mesos de les eleccions generals, el partit governant, l’AKP, està en un bon embolic. Al mateix temps que és l’única formació al poder disposada a reconèixer certs drets als kurds, rebutja reconèixer-los ara per no perdre vots nacionalistes. I l’exigència al Partit dels Treballadors del Kurdistan d’entregar les armes -secundada per Öcalan- xoca amb la realitat. Malgrat que figura a la llista de grups terroristes de Turquia, de la UE i dels Estats Units, el PKK està exercint a l’Iraq i a Síria, amb les armes que Ankara vol que entregui, una força crucial de contenció de l’Estat Islàmic.

La festa de l’any nou kurd es tenyeix de sang a Síria 

El dia de l’any nou kurd -el Nevruz- es va acabar amb uns 35 morts i 200 ferits a Rojava, regió autònoma autoproclamada pels kurds l’any 2012 en tres cantons del nord de Síria. L’Estat Islàmic (EI) va colpejar divendres passat al vespre la ciutat nord-oriental de Hassaka amb un doble cotxe bomba. Els jihadistes van atemptar contra dues seus politicosocials kurdes de la ciutat, sota el control de les milícies kurdes YPG/J i un destacament de tropes del règim de Baixar al-Assad. La província síria de Hassaka -que comparteix part del terreny amb Rojava-és un dels camps de batalla actuals entre els kurds i l’EI.