CONFLICTE BÈL·LIC
Internacional 03/05/2015

La desconfiança entre Donetsk i Kíev mina el diàleg per la pau

L’escepticisme impera a l’est d’Ucraïna després d’un any de guerra

Ana Lázaro Bosch
3 min
Una dona passant per davant d’un edifici danyat pels combats a Donetsk, a l’est d’Ucraïna.

Donetsk“Quan els polítics callen, les armes parlen”. Andrei Purguin, el vice primer ministre de l’autoproclamada República Popular de Donetsk, es refereix així al risc de deixar que les negociacions s’estanquin. Aquest líder separatista diu que estan disposats a dialogar amb Kíev i que volen crear uns grups de treball per implementar els acords de Minsk. Però acusa les autoritats ucraïneses de falta de voluntat política. “Nosaltres hem fet pública la nostra llista, és a internet. El problema és ara Ucraïna, que no vol nomenar els seus representants a les reunions”, explica Purguin. Per al govern de Kíev és molt difícil acceptar la idea d’asseure’s a negociar amb els que qualifica de “terroristes”.

Segons els acords firmats al febrer, les parts en conflicte han d’obrir un diàleg polític per organitzar unes eleccions locals i debatre la reforma de la Constitució ucraïnesa per afavorir la descentralització del país. Però a l’est d’Ucraïna molt pocs creuen en les negociacions. Per al diputat Borís Litvinob abans caldrà un relleu de govern a Kíev. “Mentre aquesta gent sigui al poder serà impossible trobar una solució. Quan canviïn els líders ucraïnesos, potser podrem parlar”, diu.

Les posicions sobre el model d’estat són encara radicalment oposades. A Donetsk parlen d’independència, però estarien disposats a acceptar un model federal que els garantís una gran autonomia, sobretot en les relacions exteriors. “Per a nosaltres és important poder formar part de les organitzacions on hi ha la Federació Russa”, explica Purguin referint-se a la Unió Eurasiàtica, liderada per Moscou. Però això xoca frontalment amb les ambicions europeistes de Kíev, ja que l’adhesió al bloc eurasiàtic d’una part del seu territori és incompatible amb els acords que té amb Brussel·les. Per això a Kíev no volen ni sentir parlar d’aquesta possibilitat. “Ucraïna és i continuarà sent un estat unitari”, va declarar fa poc el president Petró Poroixenko.

El debat també és als carrers de Donetsk, on es parla obertament de guerra civil, un terme que a Kíev no s’utilitza perquè es considera que l’enemic a combatre és Rússia. “Estem davant d’un conflicte d’opinions, d’idees, de cultura, d’història… que vol destruir tot el que tenim aquí”, explica la Ludmila, una jubilada que fa cua per rebre ajuda. És en un dels centres que ha habilitat la Fundació Rinat Akhmétov per ajudar la població més desvalguda. Els jubilats, els discapacitats i les famílies nombroses poden recollir un paquet amb aliments un cop al mes. Hi ha pasta, cereals, llaunes de carn i de peix, oli de gira-sol… “Sort que tenim Akhmétov. L’hi devem tot. Només cal veure el que ha fet per a la ciutat: l’estadi de futbol, els edificis moderns... I ara s’ocupa de nosaltres”, afegeix la Ludmila amb devoció.

Rinat Ahmétov és el gran oligarca del Donbass i un dels homes més rics del país, tot i que el seu imperi està patint les conseqüències del conflicte. En part per la ubicació de les seves mines i les seves plantes metal·lúrgiques, a l’est del país, però també pel seu posicionament políticament ambigu. Partidari de l’expresident Víktor Ianukóvitx, va trigar molt a distanciar-se dels separatistes. Ara alguns l’acusen d’haver arribat a un acord amb els rebels: ells no toquen les seves empreses i deixen tranquil el port de Mariúpol, a canvi de llocs de treball i aliments per a la població. Segons Aleksandr Borodai, un exlíder separatista, el contrari significaria condemnar la població “a la fam” perquè “la República Popular de Donetsk viu pràcticament d’aquesta ajuda”, explica.

Kíev planta cara als oligarques

Els oligarques sempre han tingut un paper clau en la política ucraïnesa i les noves autoritats tot just comencen a afrontar la qüestió. Fa poc han acusat Akhmétov de patrocinar les manifestacions de miners contra la supressió dels subsidis al carbó. Consideren que ja fa massa temps que es beneficien d’aquests ajuts de l’estat. “No permetrem que ningú xucli els diners dels contribuents com abans”, va dir el president Poroixenko. Per a les regions de l’est és una prova més de la voluntat de Kíev de destruir el seu modus vivendi.

stats