Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI DE L'EST

El desdoblament tàctic de Putin

Vladímir Putin s'ha escarrassat a fer creure la frase següent: "Estic al corrent del cas Pussy Riot però me'n mantinc del tot al marge". S'ha arribat a dir que el president era partidari de suavitzar la condemna a tres anys de presó a la Maixa, la Nàdia i la Kàtia però que no ho va poder fer davant la determinació del poder judicial i de la pressió de l'Església ortodoxa. És creïble Putin? Doncs sembla que alguns mitjans acreditats a Moscou se l'han cregut. Pensen que si el Kremlin es va exposar al rebuig internacional a causa de les Pussy Riot és perquè, veritablement, el president va quedar assetjat pels popes i els jutges. No comparteixo aquesta hipòtesi. Ara com ara res fa pensar que Putin no tingui tot el poder de determinar el que es cou als alts tribunals i entre el patriarcat ortodox.

És com quan, fa uns mesos, la líder opositora ucraïnesa Iúlia Timoixenko va ser apallissada per funcionaris de la presó i els blaus que li van fer van recórrer la xarxa. Putin -com si l'esveressin aquests mètodes- va invocar la bona relació política i personal que havien tingut ell i Timoixenko i va oferir a l'ex primera ministra acollida i tractament mèdic a Moscou. No va dir, esclar, si la qüestió l'havia tractat amb el president d'Ucraïna, Víktor Ianukóvitx, un personatge satèl·lit a conservar.

El mateix passa amb Bielorússia: tot i que el ministre rus d'Exteriors, Serguei Lavrov, no amaga la repugnància que sent per la brutalitat del règim de Minsk, a qui primer va visitar Putin al cap de pocs dies de ser investit president va ser Lukaixenko.

Quan Putin era primer ministre i Dmitri Medvédev president, el repartiment de papers era clar. Medvédev, amb la seva aurèola de liberal i alhora d'hereu successor, es podia permetre dir "aquest comentari no és admissible" quan Putin va deixar anar que la intervenció de l'OTAN a Líbia era com una croada medieval. I no passava res, perquè el públic del tàndem ho digeria bé.

Putin -amb la p de papa- era qui marcava temps i ritmes i Medvédev -amb la m de mama- qui modulava i si calia hi posava algun contrapunt. Però l'escenificació es va acabar fa un any, quan Medvédev va anunciar que Putin es presentaria a les presidencials i que ell seria el primer ministre. Que era tant com dir que no hi hauria herència ni successió, que tot havia estat una farsa, i que en el joc policia bo / policia dolent qui havia guanyat era el dolent, perquè era qui de debò tenia el poder.

Un tàndem que ja no ho és

Abans del setembre del 2011 el cas Pussy Riot s'hauria pogut resoldre amb Medvédev escenificant la seva preocupació i fent creure que caldria suavitzar la condemna. Però ara Medvédev, amb el seu llegat reformista gairebé esborrat, és com una ànima en pena a punt de caure en desgràcia.

Mentre el règim el culpa d'haver estat massa permissiu i d'haver estimulat la revolta de les classes mitjanes urbanes, els seus antics fans i tots els opositors l'acusen d'haver anteposat l'obediència a Putin fins a autoimmolar-se.

I per això ara és Putin qui es desdobla i s'enfila al seu propi tàndem: ara com a modernitzador; ara -i cada cop més- com a dur kagebista. Tàctiques per frenar una marea opositora que no pararà de pujar.