Publicitat
Publicitat

AMÈRICA LLATINA

El desencant dels mexicans castiga els grans partits

Mestres i camperols de Guerrero reclamen la fi del clientelisme

A la petita comunitat de l’Ocotito, al cor de Guerrero, es fa un funeral per quatre germans d’una mateixa família assassinats. És de matinada i plou a bots i barrals i un centenar de persones del poble s’hi han atansat per vetllar els cossos. No se sap ben bé si són 14 o 17 els morts a la localitat de Xolapa en aquest enfrontament entre grupuscles d’autodefenses que tenen el domini de gairebé tot l’estat. La lona de plàstic de l’anunci d’un candidat de les eleccions de diumenge passat -somrient- protegeix els veïns de la pluja.

“Primer van caure els dos germans en el tiroteig; després els altres familiars quan van intentar rescatar-los i també van caure a la batussa”, diu el comandant Chano, que lidera una d’aquestes organitzacions nascudes fa menys d’un any per combatre el poder del narcotràfic en la segona regió més important del món en producció d’opi.

A un grapat de quilòmetres 30 joves encaputxats de l’escola normal rural Raúl Isidro Burgos d’Ayotzinapa fan guàrdia durant la matinada amb bastons i pedres davant un possible assalt de la policia federal. El número 43 es pot llegir a cada racó del poble i fins i tot els taxistes l’utilitzen com a codi per dir que el client no és hostil.

Arran de la desaparició dels 43 estudiants d’Ayotzinapa el setembre passat a la ciutat d’Iguala en mans de la policia local, es va originar al país un moviment social i de solidaritat sense precedents que ha estès el seu clam al món sencer: “Vius se’ls van endur, vius els volem”. Vuit mesos després del succés, en què estan involucrats l’alcalde i la seva dona, a més de l’omissió del governador, Ángel Aguirre, i dels caps de la policia estatal, la federal i l’exèrcit, el moviment d’Ayotzinapa es va posicionar en contra dels comicis de diumenge passat, ja que consideren que és un mecanisme que reprodueix la corrupció i el nepotisme que impera als partits polítics.

Consells comunitaris

L’alternativa que mestres i camperols de Guerrero i Oaxaca proposen davant el règim democràtic mexicà, per una banda infiltrat pels poderosos càrtels de la droga i per una altra influenciat pel poder comercial i econòmic dels Estats Units, és destruir la xarxa clientelar dels polítics i crear consells comunitaris totalment assemblearis on siguin escoltades les demandes de les capes més humils de la societat. Transportistes, estudiants, jornalers, docents i treballadors han sigut aquests últims dies desallotjats violentament de les places on acampaven per efectius de l’exèrcit que s’han desplegat al sud-est del país davant dels comicis.

Les matances i la por de la brutalitat tant del govern com de criminals segueix molt present en la vida dels mexicans, que només han rebut una consigna clara de les autoritats als seus problemes quotidians aquests últims dies: s’ha d’anar a votar. Però els normalistes també tenen una resposta diàfana: “No volem escollir el nostre assassí”.

Als estats de Guerrero, Oaxaca i Chiapas, a la franja sud del país i on s’acumulen les zones més pobres i indígenes, va ser on la reivindicació contra un sistema corcat va prendre més força. A Tixtla (Guerrero), on hi ha l’escola de magisteri d’on van desaparèixer els 43 estudiants, només van poder obrir 14 dels 54 col·legis electorals. I a Oaxaca més de 120 persones van ser detingudes per haver saquejat i cremat urnes i paperetes segons la consigna del moviment d’Ayotzinapa.

El PRI manté la majoria al recompte

A l’espera del recompte final de les eleccions de diumenge, que s’anunciarà demà, el PRI del president Enrique Peña Nieto conservava ahir per un estret marge la majoria simple i mantenia la perspectiva de revalidar el govern amb aliances. Però els primers resultats apuntaven el desgast de tots els grans partits, també el conservador PRD i l’esquerra del PAN. També es donava per segura la victòria a l’estat de Nuevo León, el segon més gran de Mèxic, de Jaime Rodríguez Calderón, antic priista que ha impulsat una candidatura independent. Tot un símbol del desgast de les formacions polítiques tradicionals que reflecteix a les urnes la voluntat de molts mexicans d’acabar amb el clientelisme.