La deserció del primer ministre sirià, un cop moral per al règim
Baixar al-Assad conserva el nucli del poder a Síria, però no pot evitar l'evidència que està perdent el control. L'home que fa dos mesos ell mateix va nomenar primer ministre s'ha passat a l'oposició.
BARCELONAEl primer ministre sirià, Riad Hijab, va fugir ahir amb tota la seva família cap a Jordània i va anunciar que es passava al bàndol de la "revolució de la llibertat i la dignitat". Dos mesos després de ser designat per al càrrec pel president Baixar al-Assad, Hijab és l'home de més rang que ha abandonat Síria i, per molt que el seu poder era molt limitat en una república presidencialista, la seva defecció suposa tot un cop moral per al règim. Al-Assad continua mantenint el control sobre l'exèrcit i les forces de seguretat, i res fa preveure un esfondrament imminent del poder.
"El primer ministre no té cap poder efectiu a Síria, però per al règim suposa una humiliació: Baixar al-Assad ja no sap en qui pot confiar", explicava ahir a l'ARA Rime Allaf, investigadora siriana del think tank Chatham House de Londres. "Fa un any i mig, des que va esclatar la revolta, que el règim intenta convèncer la gent que s'enfronta a una conspiració imperialista i terrorista estrangera. Els mitjans de comunicació sirians no paren de repetir-ho, però ¿com justificar la deserció dels càrrecs nomenats per ell mateix?", afegeix Allaf.
El primer ministre va arribar a la veïna Jordània amb la complicitat dels rebels de l'Exèrcit Sirià Lliure, va informar el seu portaveu. L'oposició va celebrar el gest com un triomf, però sense oblidar que a Síria el poder efectiu està en mans d'Al-Assad i el seu cercle més íntim, que controla l'exèrcit i les forces de seguretat i manté tot un entramat de poder econòmic. "Estem lluny encara de l'esfondrament del règim", explica la investigadora siriana. "La caiguda de Baixar al-Assad no serà, com a Tunísia o Egipte, un fet espectacular, sinó un procés lent, que encara pot durar setmanes o mesos", afegeix.
No és aquesta la posició oficial del Consell Nacional Sirià, el principal organisme opositor a l'exili, ni de la Casa Blanca, que ahir es van afanyar a anunciar "el principi de la fi" d'Al-Assad, que tindria "els dies comptats".
Dos mesos al càrrec
Hijab, havia estat designat per Al-Assad al juny, després de les eleccions parlamentàries que l'oposició va denunciar com una mascarada per donar al règim una aparença democràtica. Poc després que comencessin a circular informacions sobre la deserció, els mitjans estatals sirians van anunciar que havia estat cessat, sense cap més argument. L'agència Reuters assegurava en tancar l'edició que Hijab tenia previst refugiar-se a Qatar, un dels països àrabs que ha liderat l'oposició internacional al règim. Al matí havia desertat cap a Turquia un pilot militar que havia estat l'únic sirià a participar en una missió espacial.
És significatiu que Hijab fugís amb tota la seva família, inclosos dos ministres. "El règim els hauria matat, com fa amb tots els opositors. Si t'amagues, detenen els teus pares, la teva dona o els teus fills i diuen que els mataran si no t'entregues", recordava ahir des de Tunis Tareq Algorani, un blogaire sirià que va aconseguir fugir de Síria després de passar-se quatre anys a la presó i haver-se acollit a una de les amnisties del règim.
Algorani es mostrava partidari que l'oposició continuï encoratjant les desercions, però no al preu de perdonar els delictes. "Després d'un any i mig de repressió ferotge, la gent que deserta ara no ho fa per motius ideològics, sinó per sobreviure: són com les rates que abandonen el vaixell. Una cosa és que ho fomentem i l'altre que els perdonem: només hi pot haver amnisties per als que no tinguin delictes de sang".
L'ex-pres rebutja que aquests desertors d'última hora puguin assumir el lideratge de la transició, com alguns dirigents del Consell Nacional Sirià insinuen per a altres desertors, com Manaf Tlass, brigadier general de la Guàrdia Republicana, que va abandonar Síria el 6 de juliol.
Hijab, un musulmà sunnita, és de la regió de Deir al-Zor, una zona on el sentiment contra el règim ha crescut en els últims mesos. Nauaf Fares, l'ambaixador sirià a l'Iraq que va desertar fa tres setmanes, és de la mateixa zona. Els analistes alerten que, tot i que la deserció del primer ministre pot instar altres alts càrrecs a seguir els seus passos, el règim incrementarà la vigilància sobre els seus quadres més públics per evitar una nova humiliació.
L'ONU alerta de la situació a Alep
Sobre el terreny, el cap de la missió d'observadors de l'ONU, el tinent general Babacar Gaie, es va declarar "extremadament preocupat" per la població civil d'Alep. Els corresponsals de la premsa internacional i diversos testimonis de la ciutat asseguraven que l'exèrcit feia servir avions de combat per bombardejar el districte nord-occidental de Sakhour. Segons activistes de l'Exèrcit Sirià Lliure, els caces, de fabricació russa, havien atacat edificis d'habitatges i un hospital de campanya. La majoria de civils han abandonat al ciutat, on l'exèrcit està concentrant uns 20.000 soldats, informava la BBC citant fonts militars, en el que sembla la preparació d'una gran ofensiva per recuperar el control del la ciutat.
A la capital, Damasc, una bomba va esclatar al migdia en una planta de l'edifici de la ràdio i la televisió pública, amb el resultat de tres ferits, però l'atac no va aturar les emissions. El govern va tornar a responsabilitzar de la violència "mercenaris terroristes de Turquia, l'Afganistan i els països del Golf" i va assegurar que l'exèrcit treballava amb la població local per "netejar" els bastions rebels.
