AMÈRICA
Internacional 24/08/2016

El desgel amb Washington dispara l’emigració cubana

Els illencs aprofiten la llei nord-americana que estimula l’arribada de migrants d’aquest país

Santi Piñol
3 min
Migrants cubans fent  cua en un menjador solidari a la Ciutat de Panamà, de camí cap als Estats Units.

L’havanaEl Bryan, un nom fictici, és un jove cubà que va intentar sense èxit arribar als EUA a través de Centreamèrica. La ruta migratòria inclou el pas per vuit països. Un cop passada la frontera nord de Mèxic, els ciutadans de Cuba sense documentació que toquen territori dels Estats Units poden obtenir un any després el permís de residència gràcies a la llei nord-americana d’ajustament cubà, del 1966.

Però el restabliment de relacions entre Cuba i els EUA ha disparat l’emigració irregular de milers de joves com el Bryan, que temen que el desgel entre els dos països deixi sense efectes aquests avantatges per als migrants cubans. Segons un informe del think tank nord-americà Pew Research Center, publicat a principis d’agost, entre l’octubre del 2015 i l’agost d’aquest any més de 46.500 cubans han sigut admesos als EUA sense visat, una xifra que ja supera en 3.000 els de tot l’exercici passat i que gairebé és el doble que la del 2014, abans del reinici de relacions (uns 24.000). La gran majoria han seguit la ruta centreamericana.

Com explica el Bryan, la ruta per arribar a la frontera és difícil i sovint els que la recorren han de fer front a diversos perills: des dels anomenats coyotes -grups clandestins que a canvi d’un preu ajuden a travessar les fronteres de diferents països- fins a grups armats, segrestadors i policies i altres autoritats que els extorsionen per deixar-los passar i no detenir-los. Detalla que aquest camí no només l’emprenen joves, sinó també famílies amb fills, i que entre els migrants circulen tot tipus d’històries sobre les desgràcies de cubans mentre provaven d’arribar als EUA. Com un matrimoni que va passar un mes retingut a l’Equador.

Precisament va ser la perillositat del camí el que va provocar que el Bryan s’acollís a les deportacions voluntàries que ofereix el govern colombià, que actualment té oberts 1.540 processos per a cubans que són a la ciutat de Turbo, a la vora de la frontera amb Panamà. Tot i això, el procés de deportació voluntària no sempre acaba amb els cubans retornant a l’Havana. Acollir-s’hi permet l’estada legal a Colòmbia a canvi d’abandonar el país voluntàriament al cap d’uns dies. Alguns ho aprofiten per tornar a casa i d’altres per intentar passar cap a Panamà.

Traves a la regió

En els últims mesos el periple s’ha complicat encara més perquè molts dels països afectats han optat pel tancament de fronteres i per dificultar la circulació dels cubans. A més, dirigents d’aquests països han reclamat a Washington la derogació de la llei d’ajustament per eliminar l’incentiu dels cubans. Una crida a la qual es va sumar fa unes setmanes l’Havana, que acusava els nord-americans d’estimular la immigració il·legal i presentava els cubans com a “víctimes de la politització de la qüestió migratòria que ha fet el govern americà”, en l’únic episodi de tensió entre les dues administracions d’ençà que van restablir les relacions diplomàtiques.

Tot i les dificultats que els diversos països han anat posant als cubans, ahir el president de Panamà, Juan Carlos Varela, va fer una crida als seus veïns perquè els facilitin el pas cap al nord. Unes paraules pronunciades quatre dies després que el país centreamericà canviés l’ordre de deportació per un permís de trànsit per a 600 cubans. La decisió permet que els migrants arribin a la capital de Panamà, on tenen un màxim de tres dies per creuar la frontera.

Fins al desembre de l’any passat, els cubans volaven a l’Equador -que fins a aquest mes permetia l’entrada sense visat- i enfilaven cap a Mèxic a través de Colòmbia, Panamà, Costa Rica, Nicaragua, Hondures i Guatemala. Ara la ruta comença a la Guaiana i Veneçuela s’afegeix a la llista de països per on han de passar.

El Bryan explica que molts cubans venen la casa i tot el que tenen per fer front a les despeses del viatge, però també perquè els sigui més difícil fer-se enrere. El jove assegura que es resigna a quedar-se i justifica el seu intent perquè creu que les millores econòmiques trigaran uns 10 anys a visualitzar-se. Massa temps per a ell. Els seus pares, que mai van estar d’acord amb la fugida, l’abracen fort.

stats