Publicitat
Publicitat

LLIBERTAT DE PREMSA

La destitució del fiscal general sacseja la política alemanya

La Fiscalia acusa d’alta traïció dos periodistes per revelar secrets

Periodistes sota sospita d’alta traïció, autoritats que es passen la patata calenta, polítics desbordats davant afers estatals. Alemanya està seguint neguitosa un cas que ha posat en joc la llibertat de premsa al país i que s’ha cobrat la carrera de ni més ni menys que el fiscal general de l’estat, Harald Range.

Range ha sigut cessat pel ministre federal de Justícia, Heiko Maas, amb la plena aprovació de la cancellera Angela Merkel, que, tot i estar de vacances, s’ha afanyat a transmetre, a través de Christiane Wirtz, viceportaveu del govern alemany, el seu distanciament en l’afer. La fulminant destitució de Range situa Alemanya de ple en la difícil relació entre la política i la Fiscalia General, i planteja la qüestió de fins a quin punt els ministeris poden, han o haurien d’intervenir en sumaris.

L’origen del cas van ser dues informacions revelades al febrer pel blog Netzpolitik.org sobre els plans confidencials de l’Oficina Federal de Protecció de la Constitució (BfV) -els serveis secrets d’Interior- de controlar més estretament la xarxa online. Es tractava d’informes sobre la creació d’una unitat per a la vigilància d’internet i per a la detecció i anàlisi de perfils de radicals i extremistes a les xarxes socials.

El cap de la BfV, Hans-Georg Maassen, es va enfadar i va reaccionar presentant una demanda contra “desconeguts” que van filtrar aquesta informació confidencial. En la denúncia, però, se citen els noms dels periodistes que van publicar l’informe a Netzpolitik.org.

Segons el parer de Maassen -cap dels espies alemanys-, es va incórrer en alta traïció per haver revelat secrets d’estat i la Fiscalia General alemanya va acabar assumint el sumari. Range va començar les investigacions demanant dictamen pericial a la BfV per calibrar la qualitat dels documents filtrats a internet i fins a quin punt es tractava de secrets d’estat. Paral·lelament, el fiscal federal va concedir que d’acord amb la llibertat de premsa i d’opinió no es prendrien mesures directes contra els periodistes.

Però des de Netzpolitik.org es va denunciar que la Fiscalia havia obert investigacions contra dos dels seus periodistes, acusats d’alta traïció, una qüestió que va posar en alerta l’opinió pública del país.

La cancelleria de Merkel, segons va assegurar una de les seves portaveus, es va assabentar per la premsa de les acusacions que queien sobre els dos periodistes. L’assumpte va fer brotar titulars arreu. Els crítics interpreten que el cas és un atac a la llibertat de premsa.

La primera reacció del ministre de Justícia, Maas, de qui depèn el càrrec del fiscal general de l’estat, va ser tardana, però va acabar palesant un distanciament respecte a Range. El socialdemòcrata Maas va assegurar públicament que dubtava que es pogués acusar els professionals del blog d’investigació política d’alta traïció.

Les exigències de dimissió al fiscal general es van deixar sentir cada cop més en la coalició de govern de Merkel. Mentrestant, el president de la BfV, Maassen, va anar defensant que la seva denúncia va estar dirigida contra “desconeguts” -els que van filtrar la informació- i no directament contra els periodistes. Però aquests intents de sortir de la primera línia de foc van resultar poc reeixits després que aquest cap de setmana passat unes informacions de Der Spiegel apuntessin que el cap dels serveis secrets d’Interior també va posar sota sospita diversos diputats del Bundestag, la cambra baixa.

Al seu torn, Range es va defensar públicament acusant el govern d’interferir en el procés judicial i intentar frenar-lo. “Influir en les investigacions perquè el possible resultat sembla poc oportú políticament és un atac inacceptable a la independència de la justícia”, va afirmar el fiscal, destituït al cap de poques hores per “haver trencat la confiança” del ministre Maas.