29/10/2015

La determinació de Merkel

3 min

Per primera vegada el lideratge d’Angela Merkel està tan qüestionat a Alemanya com a l’exterior. Durant tres legislatures consecutives la cancellera ha dominat les pitjors crisis europees i hi ha sobreviscut enfortida pel suport popular dels alemanys. La crisi grega, el conflicte d’Ucraïna, la tensió amb aquells europeus que han demonitzat Merkel com a símbol d’una Unió i unes polítiques que els han escanyat i empobrit: tot s’ha gestionat segons el ritme i l’agenda de Berlín.

Però la irrupció de la crisi dels refugiats i la decisió de la cancellera d’acollir milers de persones que fugen de la guerra de Síria s’han acabat convertint en el desencadenant d’un malestar més profund, d’una polarització que, de cop, ha fet emergir el millor i el pitjor d’Alemanya. Les onades de solidaritat i els milers de voluntaris mobilitzats per atendre les gairebé 10.000 persones que hi arriben diàriament; la determinació de Merkel de respectar la seva convicció moral i la legislació internacional sobre drets humans i refugiats de guerra; però també un ressorgiment de l’Alemanya hostil i intolerant. El país viu una irrupció de la vella retòrica del nazisme, de les agressions i amenaces a polítics que s’han compromès amb l’acollida, i un enfortiment del populisme. L’apunyalament de la candidata a l’alcaldia de Colònia, Henriette Reker, per part d’un antic militant neonazi ha destapat tot un reguitzell d’amenaces de mort, insults i missatges d’odi cap a molts altres polítics, sobretot de l’esquerra. Alemanya s’està convertint en un territori on “la gent se sent completament desinhibida a l’hora d’expressar el seu odi i la seva xenofòbia”, assegurava aquesta setmana un llarg reportatge del setmanari Der Spiegel.

Un país canviat

Alemanya viu una crisi d’identitat i Pegida, com tots els moviments d’ultradreta, s’alimenta de la incertesa i la por d’una societat que se sent vulnerable. L’Alemanya de Merkel és una altra. Des de la seva arribada a la cancelleria, l’any 2005, el paper de Berlín a Europa i al món s’ha transformat. Operacions militars internacionals, lideratge hegemònic i personal de la cancellera sobre els Vint-i-vuit, la imatge omnipresent de mutti Merkel, una mare per als alemanys i, alhora, una de les dones més poderoses del món per a la premsa internacional.

Alemanya, potència global en plena transformació sociològica i demogràfica a l’interior del país. L’envelliment de la població, l’augment dràstic de les desigualtats i la por per la supervivència d’un sistema i unes polítiques que els alemanys han vist com el seu govern sacralitzava fins al punt d’imposar-les com a model per tota la UE, però que ara senten amenaçades. La fortalesa exterior d’Alemanya topa avui amb les incerteses interiors.

Contra Merkel

Els pitjors rivals de Merkel no són a les files de l’oposició política. Són aquells que l’han declarada “enemiga de l’estat alemany” -com diuen les pancartes a les concentracions de Pegida-, però també vells aliats que li han girat l’esquena.

Avui és el seu partit, la CDU, qui dubta del lideratge de la cancellera i mira a l’horitzó del 2017 plantejant-se, per primer cop, si cal buscar un relleu encara inexistent per a les pròximes eleccions. Merkel -com ha fet en cadascuna de les crisis en què l’havien aplaudit fins ara- els ha dit que no canviarà de política.

stats