Publicitat
Publicitat

CORRUPCIÓ A ATENES

Els socis de l'executiu s'acusen mútuament d'ignorar el frau

Una llista d'evasors fiscals encén la coalició de govern a Grècia

¿Un llapis de memòria pot obrir una crisi política? Aquesta és la qüestió a Grècia, on un debat tragicòmic sobre què se n'ha fet d'una llista de gairebé 2.000 grecs amb comptes bancaris a Suïssa s'està convertint en una crisi política que posa en perill la fràgil coalició de Govern en un moment crucial.

Quan el ministre de Finances i el seu predecessor van dir el mes passat que la llista s'havia perdut, la història semblava un embolic que feia riure. Però unes noves investigacions anticorrupció enfosqueixen la història. Dijous, a un exviceministre de l'Interior -a qui segons els mitjans grecs també s'investigava- el van trobar mort aparentment per un suïcidi.

Mentre el govern de coalició del primer ministre, Andonis Samaràs, s'esforça per acordar les mesures que garanteixin la inversió exterior que el país necessita, les investigacions són vistes no tant com un esforç tardà per fer net sinó com una lluita bruta, on els polítics ja no són lleials a ningú enmig d'un clima desestabilitzador de sospita i xantatge.

Els polítics investigats són pesos pesants del govern de Samaràs i queda per veure quants exàmens de consciència, per no parlar de quantes acusacions criminals, hi haurà abans que l'estructura de poder s'acabi col·lapsant. Mentre les investigacions agafen impuls, la relació entre els socialistes i Nova Democràcia, el partit de Samaràs, es deteriora. "Ara són aliats però el valor de l'un es basa en la devaluació de l'altre", va dir Pantelis Boukalas, columnista del diari Kathimerini .

Les investigacions també han revelat els estrets lligams entre l' establishment polític grec i les elits empresarials. La indignació augmenta perquè cap govern s'ha atrevit a actuar contra els noms que figuren a la llista de 1.991 grecs amb comptes en un banc a Ginebra que el govern francès va donar a Grècia el 2010 per acabar amb l'evasió fiscal.

Un vodevil escapista

Després que el ministre de Finances, Iannis Stournaras, digués al Financial Times la setmana passada que la llista s'havia perdut, un dels seus predecessors, George Papaconstantinou, va explicar a la televisió grega que havia rebut la llista a finals del 2010 de la mà de Christine Lagarde, aleshores ministra de Finances francesa i ara directora executiva de l'FMI. El ministre va dir que el 2011 va donar la llista al cap de la Unitat de Crims Econòmics de Grècia, Ioannis Diotis.

Dirigint-se al comitè ètic del Parlament la setmana passada, Diotis va dir que havia entregat la llista al successor de Papaconstantinou, Evànguelos Venizelos, l'actual líder socialista, però que Venizelos no va donar-li ordres d'investigar-ho. Diotis també va suggerir que la llista semblava obtinguda il·legalment i que potser no es podria utilitzar per a una investigació. Finalment, dimarts passat, un Venizelos furiós va dir que acabava de donar el llapis de memòria a Samaràs.

El líder socialista va reiterar les preocupacions de Diotis sobre la legalitat de la llista, i va afegir que un ús qüestionable de la informació podria dinamitar els esforços grecs per convèncer Suïssa de revelar els detalls dels propietaris dels comptes bancaris al país, que són sospitosos d'evasió fiscal o altres crims financers.