Publicitat
Publicitat

TERROR A FRANÇA

El dia que Niça va recuperar el passeig

L’André, un suís de 50 anys, camina pel centre de Niça amb bermudes, la samarreta arremangada, ulleres de sol i un gelat a les mans. Ha vingut a descansar a la perla de la Costa Blava tres dies, probablement dels pitjors que ha viscut la ciutat en tota la seva història, però admet que la seva estada no es veurà alterada pel brutal atemptat de dijous a la nit. Ni la d’ell ni, aparentment, la de la majoria de turistes que ahir omplien les platges, terrasses, restaurants i comerços de la localitat francesa. Després que el silenci i el dol s’escampessin divendres pels carrers de la ciutat, ahir la gent (també els autòctons) va tornar a sortir als carrers de Niça.

Sota un sol de justícia, les xancletes, els banyadors i els barrets de palla van omplir la zona comercial, el casc antic i fins i tot el mateix passeig dels Anglesos -on va tenir lloc la massacre-, que des de primera hora ja es va reobrir al trànsit de cotxes i vianants. Les flors i espelmes en memòria de les víctimes, concentrades la nit anterior a l’inici del passeig marítim, es van multiplicar al llarg dels dos quilòmetres on hi va haver l’atropellament massiu. Sorprenia veure persones en banyador -i fins i tot algun home amb el tors nu- aturant-se davant d’un fanal per senyar-se, o la gran quantitat de gent que es banyava o jugava a la sorra al davant de tres banderes franceses a mig pal.

Refugiats del bullici estiuenc en un carreró de la part antiga de la ciutat, l’Anne i l’Olivier admetien estar impactats per la rapidesa amb què Niça estava tornant a la rutina. Ells, que van arribar dijous mateix a la nit procedents de la Bretanya, han volgut evitar des de llavors tornar al passeig dels Anglesos. L’Anne, però, entén l’actitud a la ciutat. “És una manera de dir: «La vida continua a Niça»”. Una manera de “desconnectar” després de la barbàrie, però també de revelar-se contra el “joc” dels terroristes, afegeix el Roman, cambrer en un cèntric restaurant que ahir va recuperar el volum habitual de clients.

“El problema no és la religió”

Nascut a Tolosa, on el jihadista Mohamed Merah va matar set persones en onze dies el març del 2012, el Roman té clar que no s’ha de caure en la por que vol imposar l’Estat Islàmic (EI), que ahir va reivindicar l’atac a Niça. “I tampoc hem de caure en la confrontació amb els musulmans, als quals hem de diferenciar dels integristes”, afegeix, per concloure que és des de la “fraternitat” com es guanyarà la partida al terror. Coincideix amb ell la Nadia, nascuda al Marroc però resident a Niça des de fa anys, que recorda que l’objectiu de l’Estat Islàmic és, precisament, alimentar l’odi i la islamofòbia. “El problema no és la religió, sinó la maldat. Jo sóc musulmana i educo els meus fills per fer el bé”, reivindica. Per a la Nadia, la victòria contra l’extremisme passa per “les persones amb humanitat”.

Quan ho acaba de dir, ajuda el seu fill de dotze anys (l’altre, de quatre, s’abraça fortament a ella) a col·locar un cartell que ha escrit ell mateix entre les ofrenes al passeig dels Anglesos. “Visca la pau, visca la felicitat”, s’hi pot llegir. Com si es tractés d’una reacció a aquest gest d’innocència, just al costat hi ha un altre cartell que demana: “Déu (el de veritat), protegeix els nostres infants d’aquests animals bàrbars”.

Qui més visiblement protegia ahir els habitants de la ciutat, però, eren els cossos de seguretat desplegats després de l’atemptat. Un gendarme a la concorreguda plaça Masséna assegurava al migdia que el dia transcorria amb un “ambient molt calmat”. “No hi ha cap perill”, afegia el seu company de patrulla. “Absoluta normalitat”, sentenciaven tots dos gairebé a l’uníson assenyalant el seu voltant, on la gent passejava tranquil·lament sota el sol. En aquell moment no havien passat ni 48 hores des de l’atac i a la ciutat hi havia un gran nombre d’efectius de l’exèrcit, la gendarmeria i la policia local. Potser, en un país que fa vuit mesos que està en estat d’emergència, aquesta comença a ser la normalitat.