Publicitat
Publicitat

TURQUIA

Erdogan pren el control directe del poder militar

El president tanca totes les acadèmies de formació d’oficials i expulsa 1.400 soldats més

La diàspora turca es manifesta a favor del president 

Recep Tayyip Erdogan va rebre ahir el suport de 20.000 turcs residents a Alemanya, en una manifestació inèdita a la ciutat de Colònia per mostrar el suport a la democràcia després del cop. Amb tot, l’afluència va ser finalment inferior a les 50.000 persones previstes per la Unió de Demòcrates Turcoeuropeus, pròxima al partit d’Erdogan. El Tribunal Constitucional alemany hi va prohibir l’emissió en directe d’un missatge d’Erdogan. A Alemanya hi viuen tres milions de turcs, la comunitat més nombrosa a l’exterior, que conserva un fort sentiment nacionalista i dóna suport majoritari al partit que governa a Ankara.

L’estat d’emergència decretat a Turquia després del fracàs del cop d’estat està donant a Recep Tayyip Erdogan l’oportunitat de remodelar les institucions militars, en una jugada que el president ja ha dit que estendrà al poder judicial i a l’estructura de l’estat. L’objectiu és doble. D’una banda, depurar un cos hostil i expulsar els oficials que considera “terroristes” i que van participar o estaven al cas de la sublevació militar de fa dues setmanes. De l’altra, sense tocar la Constitució, acumular el màxim de poder en la seva figura. És a dir, encaminar Turquia cap a un règim presidencialista, en detriment del parlamentarisme. Des que fa dos anys va ser el primer president escollit directament -52% dels vots- i no a proposta del Parlament, Erdogan no ha amagat la seva ambició, i fins i tot s’ha desfet d’Ahmet Davutoglu, un primer ministre reticent a aquests plans.

El president va ordenar ahir amb un decret publicat d’urgència el tancament de totes les acadèmies militars i instituts de suboficials del país i l’expulsió de 1.389 soldats més. De moment, ja són 3.000 els militars apartats, acusats d’haver participat en la sublevació o de ser seguidors del clergue islàmic Fethullah Gülen, considerat el cervell del cop. Hi ha més de 60.000 persones castigades -a la presó, destituïdes o sancionades- de tots els sectors, des de periodistes fins a mestres i jutges.

Estrelles caigudes

La depuració va molt més enllà del que ningú es podia imaginar quan Erdogan va dir que el cop havia sigut executat per una part minúscula de l’exèrcit. La purga ha afectat tota l’escala, des de soldats rasos fins al 40% dels almiralls i generals, així com als assistents militars d’Erdogan i del primer ministre, Binali Yildirim.

Però més enllà de castigar personalment els oficials titllats de rebels, Erdogan està aprofitant que ha sortit viu del cop d’estat per fer foc nou a l’exèrcit, un cos amb el qual sempre ha mantingut relacions tenses a causa de la seva idea d’una Turquia islàmica, allunyada dels ideals laics d’Atatürk. El president ha aconseguit ara que el cap de l’estat major i els serveis d’intel·ligència estiguin subordinats a la presidència, no al govern.

Sis dies després del cop, Erdogan reconeixia en una entrevista a l’agència Reuters que l’exèrcit turc -el segon membre més gran de l’OTAN-“necessita sang nova”. Ahir va quedar clar que la nova fornada tindrà una formació diferent de la que ha regit fins ara a les acadèmies militars i de medicina militar. Aquesta última passarà a estar sota tutela de Sanitat i en substitució de les escoles d’oficials es crearà una Universitat de Defensa Nacional, sota el paraigua de Defensa. Erdogan serà l’encarregat directe de nomenar-ne el rector.

Ministres per militars

On també hi ha canvis és al Consell Suprem Militar, l’òrgan que marca el pas de les forces armades turques. En el mateix decret publicat ahir s’estableix que la presència civil s’ampliarà. Si fins ara només el primer ministre i el titular de Defensa hi tenien un seient, a partir d’ara hi tindran un lloc principal els números dos dels ministeris de Justícia, Interior i Exteriors, que substituiran comandaments militars que no han sigut ratificats en els seus càrrecs. El canvi en aquest organisme ja es va deixar sentir cap a finals de la setmana passada. El govern va ajornar la seva reunió anual prevista per a l’agost, en la qual els militars ja sospitaven que hi hauria una purga. Però la sorpresa va ser que la trobada es va fer per primer cop no en un edifici militar sinó a les oficines del primer ministre.