BarcelonaGrècia fa més d’un lustre que és a l’ull de l’huracà, en mig d’una tempesta financera que avui ha de resoldre’s a Brussel·les gairebé a caixa o faixa. O Unió Europea o Grexit. El bressol d’Europa, de la democràcia, va ingressar al club de l’euro des del primer dia, confessen molts analistes, més pel valor simbòlic que suposava tenir Grècia com a soci que per les seves qualitats econòmiques. Però la crisi de les hipoteques porqueria als Estats Units va posar al descobert que els números del país eren pur maquillatge. Davant del risc de fallida, el govern, llavors presidit pel socialista Iorgos Papandreu, va demanar un rescat financer. Era l’abril del 2010 i va ser el primer país de l’eurozona que feia un SOS per no caure a l’abisme. La Unió Europea va tremolar llavors i va cridar a capítol l’executiu, que no va tenir més remei que obeir els creditors, aplicar-se amb les tisores i fer tantes retallades al pressupost que la ciutadania ha acabat empobrida i sense un bon grapat dels serveis i prestacions que fins aleshores es consideraven intocables.
Des que el 2 de maig del 2010, els grecs van rebre els 110.000 milions d’euros del rescat han passat 1.877 dies: en aquest temps, el país ha tingut tres governs, la crisi humanitària més gran que es recorda i un segon rescat de 130.000 milions d’euros, abonat el 21 de febrer del 2012. En total, el país ha rebut 240.000 milions d’euros concedits pels creditors, coneguts com la troica (el BCE, l’FMI i la Comissió Europea) fins que Syriza, a principis d’aquest any, va exigir canviar la terminologia en un intent de marcar l’inici d’una època de “dignitat” per als grecs. Aquests sis mesos de nou govern han sigut un seguit de reunions, cimeres claus, dies D, acusacions, retrets i pressions entre els líders europeus i tecnòcrates de Brussel·les i el nou equip d’Alexis Tsipras. Fins avui.
