Publicitat
Publicitat

VENEÇUELA

Els diputats de Maduro fan fora l’oposició del Parlament

Almenys vint ferits a Caracas en una nova protesta al carrer

Els 545 nous diputats de l’Assemblea Nacional Constituent -és a dir, els parlamentaris escollits a les eleccions convocades per Nicolás Maduro el 30 de juliol, no reconegudes per bona part de la comunitat internacional- van protagonitzar ahir una tercera sessió al Palau Federal Legislatiu, i van instaurar una denominada “comissió de la veritat i la justícia” que començarà a treballar en els casos de violència que s’han registrat a Veneçuela des de l’1 d’abril.

“Cada sessió d’aquesta plenipotenciària i sobiraníssima Assemblea Nacional Constituent és un moment per a nosaltres per escriure una nova pàgina. És la nostra història de pau, de llibertat i d’independència”, va declarar amb gran solemnitat Delcy Rodríguez, presidenta de l’Assemblea, durant l’inici de la segona sessió.

Els parlamentaris chavistes, a més, van aprovar un acord de suport al president veneçolà, Nicolás Maduro, i a les Forces Armades Bolivarianes, després de l’intent d’alçament militar protagonitzat pel capità Juan Caguripano diumenge passat a l’estat de Carabobo, a menys de dos-cents quilòmetres de Caracas, que va fer disparar totes les alarmes.

La sessió d’ahir es va dur a terme a l’hemicicle on es reuneix l’Assemblea Nacional des de fa més de quatre dècades de democràcia. És a dir, on els diputats elegits a les eleccions del desembre del 2015 es reunien fins ara, i en les quals l’oposició va guanyar la major part dels escons.

Ocupació del Parlament

Dimarts a la matinada, però, la presidenta de l’Assemblea Nacional Constituent, Delcy Rodríguez, es va presentar a la seu del Palau Federal Legislatiu, al centre de Caracas, acompanyada d’un grup de militars per forçar les portes de l’hemicicle. Així mateix, alguns dirigents oficialistes van portar-hi quadres de l’expresident Hugo Chávez i de Simón Bolívar.

El president de l’Assemblea Nacional, Julio Borges, va denunciar que alguns militars “van forçar les portes de l’hemicicle i el van assaltar”. Altres diputats de l’oposició van intentar entrar-hi ahir al matí, però funcionaris militars els van impedir l’accés argumentant que es tractava de mesures de seguretat.

L’ocupació de l’hemicicle per part dels diputats chavistes va ser qualificada en el compte oficial de Twitter de l’Assemblea Nacional com un “assalt” i una ofensa al poder constituït pel vot de 14 milions de veneçolans el 6 de desembre del 2015, que és quan es van celebrar les últimes eleccions legislatives.

Protesta i eleccions

L’oposició va convocar una manifestació ahir sota el nom de trancazo, que tenia com a objectiu bloquejar les principals avingudes del país des de les dotze del migdia fins a les sis de la tarda.

Cap a les tres de la tarda, la Policia Nacional Bolivariana va reprimir els manifestants que participaven en la protesta en diferents zones de Caracas. Segons els mitjans locals, l’actuació policial va deixar almenys 20 ferits. Els efectius de seguretat van llançar una vegada més gasos lacrimògens.

La pròxima cita electoral a Veneçuela són les votacions per escollir els governadors dels diversos estats del país. Segons un comunicat del Consell Nacional Electoral, la Taula de la Unitat Democràtica (MUD) -la coalició formada pels partits de l’oposició-“no podrà inscriure candidatures a Zulia, Apure, Monagas, Bolívar, Trujillo, Aragua i Carabobo, en compliment de decisions acordades per jutjats d’aquests estats”.

L’oposició va titllar aquesta decisió de “cop a la democràcia”. De fet, la MUD encara no ha decidit si participarà en les eleccions. Partits com Alianza Bravo Pueblo, de l’exalcalde Antonio Ledezma, per exemple, s’hi han posicionat en contra. En canvi, la formació Acció Democràtica sí que concorrerà en els comicis.