Publicitat
Publicitat

ATEMPTAT D’ANKARA

El dolor exacerba la tensió a Turquia

El govern acusa l’EI de l’atemptat i milers de turcs surten al carrer al crit d’“Erdogan, assassí”

La majoria de turcs es van llevar ahir amb tristesa i ràbia, l’endemà de l’atemptat més mortífer de la història de Turquia. L’executiu va respondre ahir al dol amb censura i pressió policial. Però també va assenyalar un culpable: l’Estat Islàmic.

“Tots els senyals indiquen que l’atac el pot haver realitzat l’EI” i la investigació està completament enfocada cap aquí, va assegurar una font anònima de la intel·ligència turca a Reuters. Una altra font va confirmar: “Aquest atac és semblant al de Suruç” -l’atemptat suïcida que va matar 33 activistes d’esquerra el 20 de juliol al poble kurd de Suruç, al sud-est de Turquia-. Segons va publicar fa un mes el diari local Habertürk, Yunus Emre Alagöz, germà gran del kurd que va perpetrar la carnisseria de Suruç, és a la llista de sis sospitosos d’estar operant al servei de l’EI dins de Turquia. Al tancament d’aquesta edició, però, els atacants continuen sense ser identificats. Mitjans turcs van anunciar la detenció de 32 persones a tot el país, a les quals van vincular a l’EI.

“Mata’m, si t’atreveixes”

Mentrestant, milers de persones van recórrer ahir els carrers d’Ankara en record del centenar de víctimes mortals. Les forces de seguretat turques van barrar-los el pas i van carregar contra ells. Al capdavant de la marxa hi havia dirigents dels principals sindicats, partits i col·lectius d’esquerra. “Mata’m, si t’atreveixes!”, va desafiar un manifestant als antidisturbis del cordó, que van prohibir-los deixar clavells davant de l’estació central de trens, el lloc de la massacre. La tensió va pujar fins a un punt en què els agents van carregar amb gasos lacrimògens.

Les protestes contra el govern turc, multitudinàries, es van estendre a Istanbul, Diyarbakir -la ciutat kurda més gran de Turquia-, nombroses capitals provincials i fins i tot a fora del país. L’eslògan més repetit, “Erdogan, assassí”, feia palesa la indignació dels crítics contra el que consideren polítiques polaritzadores i una falta de garanties de seguretat per als opositors, que han portat als atemptats. A Diyarbakir i al barri de Gazi d’Istanbul hi va haver greus aldarulls.

Les escenes d’ahir van ser una continuació dels traumàtics instants que van seguir a la tragèdia del míting per la pau. L’Associació de Metges ha denunciat que antidisturbis van atacar amb gas pebre els supervivents que, ensangonats, escridassaven furiosos els agents per no haver evitat aquella matança. Segons els sanitaris, l’acció policial va entorpir les tasques d’atenció als ferits. N’hi ha 160, 65 dels quals són a l’UCI.

El Partit Democràtic del Poble (HDP) -un dels organitzadors de la trobada pacifista- va assegurar ahir que el nombre final de morts era 128, i no pas 95 com sostenia el govern turc al tancament d’aquesta edició. “Els nostres cors estan cremats. Fins ara, desgraciadament, hem perdut 128 dels nostres camarades. No actuarem amb venjança, però exigirem rendició de comptes”, va assegurar ahir el copresident de l’HDP Selahattin Demirtas.

Kemal Kiliçdaroglu, líder del socialdemòcrata nacionalista Partit Republicà del Poble (CHP), molts militants del qual van assistir a l’acte de dissabte, va arremetre contra el govern en roda de premsa i va exigir la dimissió de dos ministres: “L’incident és responsabilitat del govern. El ministre d’Interior va admetre que s’havien pres mesures de seguretat a la plaça de Kizilay, no a l’àrea [de l’atac]. Li vaig dir que ha de dimitir”.

Una candidata a diputada, morta

Tant el CHP com l’HDP van perdre integrants destacats en el doble atemptat. 11 dels 18 membres del comitè provincial de Malatya de les joventuts del CHP, que havien anat a Ankara, van morir en les explosions. L’HDP va perdre Kübra Meltem Mollaoglu, una de les seves candidates a diputada per Istanbul en les eleccions de l’1 de novembre.

El govern rebutja en públic cap mena de culpa. El primer ministre en funcions, Ahmet Davutoglu, va anunciar ahir una ronda de contactes per abordar les conseqüències de la massacre amb el CHP i els ultranacionalistes, però va descartar comptar amb l’HDP a causa de les acusacions de Demirtas. Els ultranacionalistes van descartar trobar-se amb ell i el van acusar de dirigir una política exterior “errònia”. I Kiliçdaroglu va demanar incloure l’HDP “pel bé de la democràcia”.

Vint dies abans de les eleccions, totes les formacions han fet inevitable vincular la tragèdia amb els comicis. “L’1 de novembre farem el primer pas” per retre comptes, va assegurar ahir des d’Ankara Selahattin Demirtas, de l’HDP. “La vostra feina acaba el primer de novembre”, va dir en al·lusió al president Recep Tayyip Erdogan.