Quatre morts en una cadena d'atemptats amb bomba a Tailàndia

BangkokQuatre persones van morir i una trentena més van resultar ferides al sud de Tailàndia en una cadena d’atemptats amb bomba executats de forma coordinada entre dijous a la nit i divendres al matí. Cap grup ha reivindicat una acció que afegeix incertesa en la delicada situació política que travessa el país, governat per una junta militar des de fa més de dos anys.

Les explosions van tenir lloc quatre dies després de l’aprovació en referèndum d’una nova Constitució que consolida la interferència de l’exèrcit en la vida política tailandesa. En total hi va haver onze explosions en sis províncies on es concentra el gruix de la indústria turística del país, un dels pocs sectors de l’economia que encara rutlla, i que hauria estat l’objectiu principal dels autors. El lloc més afectat va ser Hua Hin, ciutat situada a uns 200 kilòmetres al sud de Bangkok, coneguda per ser el lloc tradicional de vacances de la família reial i on viu una nombrosa colònia europea. Aquí van explotar quatre de les bombes –totes elles de fabricació casolana, amagades en motocicletes, papereres o jardineres, i detonades amb telèfon mòbil–, que van causar dos morts i més de vint ferits, deu d’ells turistes europeus.

Els atemptats són els més greus que pateix Tailàndia des de l’explosió, ara farà un any, d’una altra bomba en un temple de Bangkok que va causar vint morts, la majoria turistes xinesos, i per la qual van ser acusats i detinguts dos uigurs que haurien actuat en revenja per la deportació dies abans d’un centenar de refugiats d’aquesta minoria a la Xina.

Tal com va passar aleshores, les autoritats tailandeses no van voler qualificar els atemptats com un acte de terrorisme i van preferir parlar de “sabotatge local”, en un intent d’evitar perjudicar el turisme, que representa el 10% de l’economia. La junta militar també va insistir a negar qualsevol vincle dels atacs amb el terrorisme internacional o amb els independentistes de la regió de majoria malaia i musulmana de l’extrem sud del país. Poc després de les explosions diversos analistes coincidien a assenyalar les semblances entre aquests atemptats i les tàctiques habituals d’aquesta insurgència a les províncies de Pattani, Yala i Narathiwat, a la frontera amb Malàisia, en un conflicte que fa 12 anys que dura i en el qual han mort més de 6.000 persones. Fins ara, però, els insurgents han limitat les seves accions a la seva zona d’influència, i una sèrie d’atemptats com la dels últims dos dies suposaria una escalada sense precedents del conflicte.

El govern, en canvi, va preferir carregar les culpes als seus adversaris polítics amb indirectes que suggerien una relació entre les bombes i l’aprovació de la controvertida Constitució. “Les bombes són un intent de crear caos i confusió”, va dir el cap de la junta, Prayut Chan-ocha, que es preguntava: “Per què hi ha hagut aquestes bombes just ara, quan el país avança cap a l’estabilitat i una millor economia?”. El destinatari de les indirectes són grups vinculats a l’ex primer ministre Thaksin Shinawatra, que lidera un moviment polític que ha guanyat totes les eleccions des de 2001 però que ha estat apartat del poder dues vegades en cops d’estat.

La sospita sobre aquests col·lectius, amb antecedents de violència i contraris a les elits monàrquiques que controlen l’exèrcit i l’aparell burocràtic de l’estat, es va veure reforçada pel simbolisme que suposa atacar un indret com Hua Hin, vinculat a la corona, just el dia que el país celebrava l’aniversari de la reina Sirikit. “Les forces contràries a la junta que van perdre el referèndum tenen incentius per mostrar-se obertament desafiants i plantar cara al règim”, assenyalava el politòleg Thitinan Pongsudhirak.