Publicitat
Publicitat

Les dones dels ‘haredim’ aixequen la veu a Israel

L’activista Ruth Colian impulsa el primer partit jueu ultraortodox femení

La seva modesta manera de vestir -faldilla blau marí per sota del genoll, mitges, camisa de màniga llarga cordada fins a l’últim botó i perruca-, reflex de la comunitat a la qual pertany, la ultraortodoxa jueva, contrasta amb un discurs actual com a líder d’U’Bezchutan (Pels Seus Propis Mèrits, en hebreu). És el primer partit polític creat específicament pensant en les dones dels haredi [temerosos de Déu], que, com ella, tradicionalment han estat excloses de la Knesset, el Parlament israelià.

Activista social de 33 anys, Ruth Colian, casada i amb quatre fills, pretén “donar veu a les veus silencioses” de la seva comunitat. Després que els dos principals partits ultraortodoxos de la Knesset -Shas i Judaisme Unit de la Torà- s’oposessin a admetre dones a les seves llistes, va decidir encapçalar el seu propi partit pensant en les eleccions generals del 17 de març.

Colian admet que les dones, al seu món, no tenen projecció pública i que la “seva modèstia és sobretot al seu interior”. Elles “són el centre de la família”, tenen cura de la casa i dels fills però, a més, per necessitat, acostumen a treballar fora mentre el marit dedica la major part del temps a estudiar els textos sagrats. Les dones cobren “sous molt baixos”, remarca, treballant generalment en escoles de les seves pròpies comunitats.

“La dona haredi és ignorada en tres aspectes: pel seu marit, per la seva pròpia comunitat i per l’estat”, denuncia Colian, d’arrels iemenites i resident a Petah Tikva, prop de Tel Aviv. Entre els problemes “ignorats”, parla de violència de gènere, dels llargs tràmits que ha de passar una dona que es vol divorciar, de la por de perdre els fills en una separació, de les violacions silenciades o dels “molts casos de càncer de pit que no tenen l’atenció necessària”.

El “desafiament” de Colian té el suport del seu marit, tot i que no li resulta gens fàcil “enfrontar-se” a les regles de tota la vida de la seva societat guiada per rabins, “una part dels quals amb massa poder i extremadament corruptes”, assegura. Malgrat les pressions i les amenaces que diu que ha rebut per abanderar la llista d’U’Bezchuta -amb nou candidats, la majoria dones-, està decidida a continuar amb la trencadora iniciativa: “Darrere meu hi ha moltes dones que necessiten ajuda. Es tracta d’una gran responsabilitat”, remarca.

La seva campanya és modesta, també econòmicament, i, a més a més, s’ha de publicitar en un món que sempre mira al passat, que rebutja la televisió com si fos el mateix diable i que fa servir només mitjans de comunicació haredi, tancats a les diferències, també a les imatges femenines. Per això és activa a les xarxes socials, va a cases particulars i, si cal, parla al carrer, tot i ser conscient que les dones haredi voten “seguint les indicacions del marit, i ells, les dels rabins”. Malgrat tot, sectors feministes d’Israel li donen suport.

Objectiu: entrar al Parlament

Serà difícil per a U’Bezchutan posar un peu a la Knesset, ja que en aquests comicis el topall electoral per obtenir-hi representació s’ha elevat del 2% al 3,25%. De tota manera, Colian espera obtenir entre cinc i sis diputats en un arc parlamentari de 120. Cal tenir en compte que a Israel l’11% de la població pertany a la branca més tradicional del judaisme. A Jerusalem la xifra arriba al 25%. Aquests observants rigorosos dels cinc primers llibres de la Bíblia tenen, a diferència dels laics, una alta taxa de natalitat, sis fills de mitjana, i nens i nenes estudien en escoles separades des de petits, i seguint el seu particular programa educatiu.