Publicitat
Publicitat

ESTATS UNITS

La dreta republicana examina els seus candidats

Les faccions conservadores del Partit Republicà debaten en la seva convenció anual com recuperar la Casa Blanca el 2016

Ronald Reagan és encara avui l’ídol del conservadorisme nord-americà modern. Tant en xapetes polítiques i pòsters com en els discursos dels principals oradors, el seu esperit va tornar a impregnar la CPAC, la convenció anual d’activistes conservadors, celebrada aquests dies a la riba del riu Potomac, a pocs quilòmetres de Washington.

No en va l’expresident dels Estats Units va fer el discurs inaugural de la primera convenció el 1973 davant de només 125 activistes; llavors era governador de Califòrnia. Des d’aquella tribuna, dos anys després, va apel·lar als ideals conservadors per unir un partit dividit i tocat per l’escàndol Watergate.

Malgrat que ha plogut molt des d’aquells dies, el Partit Republicà està un cop més en una cruïlla entre les posicions moderades i les de les seves faccions conservadores.

L’auge del moviment ultraconservador Tea Party -durant la crisi del 2008- i del sentiment aïllacionista entre els ciutadans nord-americans després de les guerres a l’Afganistan i l’Iraq ha provocat tensions en el si del partit de Reagan. Una prova d’això és l’actual divisió entre els republicans del Senat i de la cambra baixa sobre com cal fer front al decret de la reforma migratòria del president Barack Obama.

Divendres poc abans de la mitjanit van evitar in extremis el tancament del departament de Seguretat Interior. Tot i així, el vot -que és una solució temporal, ja que tan sols proporciona una setmana de finançament per a aquest departament- va revelar un partit fraccionat per un grup de legisladors afins alTea Partyque no volen negociar res amb el govern d’Obama.

Les diferències entre faccions conservadores republicanes també es van fer evidents en les tres jornades de conferències i discursos de la CPAC. El públic va rebre amb efusió el senador Rand Paul, que representa l’ala conservadora-llibertària, i el governador de Wisconsin i favorit dels conservadors fiscals, Scott Walker, però va esbroncar diversos cops l’exgovernador de Florida i pròxim a l’establishment Jeb Bush.

A menys d’un any de l’inici de les primàries republicanes, el congrés conservador és parada obligatòria per a tots els polítics que aspiren a guanyar la Casa Blanca el 2016. Els futurs candidats han de demostrar que defensaran ideals conservadors i que governaran d’acord amb aquests valors.

“No podem escollir sempre les mateixes famílies”, diu un jubilat de Geòrgia, George Land, sobre les possibles candidatures presidencials de Jeb Bush i Hillary Clinton. Land és partidari de Ben Carson, un neocirurgià molt apreciat pels ultradretans. “M’agrada perquè no és polític i pot unir el país”.

Bruce Laporte agafa un pòster amb un Frank Underwood -el protagonista de la sèrie televisiva House of cards, que retrata el Washington més cínic i fosc- que diu: “El coneixement és poder”. “No tots els conservadors som iguals”, diu Laporte. Però aquesta divisió desapareix quan cal lluitar contra candidats “radicals” com Hillary Clinton o la senadora Elizabeth Warren.

Primàries negatives

Les primàries republicanes tindran molts candidats, i algunes veus del partit creuen que cal evitar que siguin negatives i divisives. “Quan era a l’exèrcit, ens deien que com més suéssim entrenant-nos menys sagnaríem en combat”, diu Laporte per explicar que no creu que una elecció divisiva sigui un problema.

“Serà trist si són negatives”, discrepa Adryana Boyne, una consultora política de Texas d’origen mexicà. Espera que guanyi un governador com Jeb Bush o Scott Walker, tot i que no revela el seu favorit. Boyne creu que el Partit Republicà ha d’explicar millor als llatins les seves polítiques i aportar un pla per regularitzar els 11 milions de sensepapers que viuen al país. La seva opinió, però, no era compartida per la majoria dels assistents al congrés, que volen que siguin deportats.