Publicitat
Publicitat

Els economistes defensen que països com Espanya no podran aplicar polítiques expansives tots sols

El dubte és com reactivar l'economia

Els líders europeus han canviat de paradigma. Impulsats per la creixent pressió mediàtica i, sobretot, per les experiències fallides dels països comunitaris, ara el creixement econòmic ha entrat en l'agenda. Alguna cosa s'ha mogut. "Ara hi ha un consens generalitzat a dir que l'austeritat sola no serveix: algú ha de tirar de la demanda", afirma Alfredo Pastor, economista de l'Iese. Però hi ha un problema. Segons Pastor, "ningú no ha dit encara com creixerem tenint les restriccions que tenim". Es refereix als estrictes objectius de dèficit imposats per Brussel·les i a la necessitat de desendeutar els bancs del continent, que no aconsegueixen aixecar el cap.

Un país sol no pot

Els estats no poden impulsar el creixement de manera unilateral

Els experts consideren que difícilment un país podrà implantar tot sol cap mesura que generi creixement. "Rajoy no pot fer polítiques expansives perquè no té marge de maniobra: ha de reduir el dèficit", diu Joan B. Casas. La lògica indica que caldria dissenyar una política coordinada. "S'ha de combinar l'austeritat dels països amb molt dèficit amb la política expansiva dels estats que tenen estalvis", apunta. Estats poderosos i en una sòlida situació financera com Alemanya tenen marge per impulsar aquestes polítiques. Gràcies a l'efecte locomotora que té l'economia germànica, això impulsaria les exportacions dels països com Espanya, que rebrien un baló d'oxigen."Els estats, especialment els del sud d'Europa, no hi poden fer gaire", corrobora Zsolt Darvas, economista de Bruegel, un influent think tank amb seu a Brussel·les. En la seva opinió, l'únic que podria fer un president com Mariano Rajoy per impulsar el creixement és sanejar els bancs perquè reactivin el crèdit.

Pla Marshall II

Alguns economistes volen repetir el que van fer els EUA

Una opció que alguns experts han posat sobre la taula és fer un segon Pla Marshall per fer arribar crèdits a les pimes i els ciutadans europeus, i esquivar les restriccions que imposen els bancs. Però no genera gaire consens per la dificultat d'aplicar-lo. D'on sortirien els calés? "L'FMI no té diners i els països del Tercer Món es negaran a ajudar el Primer Món", diu Pastor.

El BCE i els eurobons

Dues reformes que sempre han topat amb l'oposició alemanya

Si realment els països europeus són capaços d'impulsar un pla multilateral per combinar l'austeritat amb el creixement econòmic, s'haurà demostrat que, per fi, la UE sap treballar coordinadament. Aquest augment de la integració europea potser permetria vèncer les reticències d'Alemanya per canviar el mandat del Banc Central Europeu i convertir-lo en un equivalent de la Reserva Federal americana. "El BCE ha de poder comprar bons europeus de manera il·limitada, cosa que ara no pot fer: això calmaria molt els ànims dels inversors respecte al deute europeu", diu Casas. La conseqüència última de tot plegat seria la creació dels eurobons, un deute comunitari europeu que permeti a països com Espanya finançar-se sense haver d'assumir el risc de no poder pagar.

"La solució pot ser més fàcil del que sembla", remata Pastor. "L'economia deixarà de caure el dia que el deute sigui sostenible".