PRÒXIM ORIENT
Internacional 01/06/2015

El preu d’una noia refugiada siriana: 2.000 dòlars

L’Unicef denuncia els matrimonis forçats d’adolescents dels campaments amb homes rics del Golf

Ethel Bonet
3 min
L’INFERN FUGINT DE LA GUERRA Una noia siriana refugiada en un campament del sud de Beirut.

BeirutCom qualsevol adolescent, la Basima somiava casar-se amb un príncep blau. Però el seu conte de fades es va acabar la nit de noces. Amb 14 anys, el seu pare, Abu Khalil, la va forçar a casar-se amb un home de bona posició econòmica, que se la va emportar lluny del camp de refugiats a Zahlé (vall de Beqaa). Una boca menys per alimentar en aquesta família de set fills procedent de la ciutat siriana de Homs.

La vida d’aquesta nena refugiada es va convertir en un infern. La Basima va passar tres mesos amb el seu marit i cada dia trucava per telèfon als seus pares per demanar-los que la deixessin tornar amb ells al campament. La nena fins i tot va amenaçar el seu pare de suïcidar-se.

El malson de la Basima es va acabar fa sis mesos. “Patia abusos físics i psicològics”, rememora la nena. Quan no permetia al marit que abusés sexualment d’ella, ell la castigava deixant-la tancada a casa. “De vegades no apareixia en dos dies, i havia de dormir amb les seves germanes. Preferia estar amb elles que haver de dormir amb el meu marit”, explica la Basima.

Abu Khalil es penedeix d’haver obligat la seva filla a casar-se. “Ho vaig fer per diners. El seu pretendent tenia terres i negocis. Vaig pensar que era una bona idea i que així ajudaria la família”, lamenta el pare. El marit de la Basima no vol donar-li el divorci i exigeix a Abu Kalhile una indemnització de 750 dòlars per desfer el matrimoni. Ara la Basima intenta recuperar-se d’aquell trauma amb l’ajuda de les especialistes de l’ONG Beyond. La noia vol tornar a estudiar i tenir una feina el dia de demà.

Històries com la de la Basima es repeteixen en totes les comunitats de refugiats al Líban, a Jordània, a Turquia i a l’Iraq. Segons un estudi de l’Unicef, un de cada cinc matrimonis als campaments de refugiats sirians és forçat amb menors d’edat. En molts casos els problemes econòmics empenyen els pares a casar per diners les seves filles adolescents.

Abusades i embarassades

“Ens han arribat casos de tot tipus”, explica a ARA la doctora Houda. “Nenes de qui han abusat sexualment durant setmanes; d’altres que arriben embarassades. És terrible”, denuncia la psicoterapeuta.

En el lucratiu negoci de les núvies adolescents hi estan implicats els clergues musulmans. “Els xeics reben a la mesquita pretendents del Golf demanant noies i ells mateixos fan de mediadors per convèncer els pares perquè ofereixin les seves filles en matrimoni”, denuncia la doctora.

De vegades els pares reben directament un SMS d’un desconegut “que ofereix entre 2.000 i 2.500 dòlars per casar-se amb la seva filla”, assegura Houda. “Sovint només en paguen una part. Se les enduen a un hotel i abans de tornar al seu país retornen la nena als pares”, explica.

La xaria (llei islàmica) permet els matrimonis amb menors d’edat i és força comú en la societat musulmana que nenes a partir de 15 anys estiguin casades. “Els xeics van a veure els pares i per convèncer-los els diuen que tot és legal i que és millor que les seves filles estiguin casades i lluny dels campaments per evitar que altres homes puguin abusar d’elles”, critica Houda. En realitat, per a la doctora, es tracta d’un brut negoci per permetre als “rectes” musulmans salafistes abusar sexualment d’una menor durant unes setmanes.

Reintegració difícil

A vegades, quan una dona siriana arriba amb els seus fills sense el seu marit -bé perquè està detingut o lluitant, o bé perquè ha mort-, els propietaris libanesos que els lloguen una habitació “els fan l’oferta de quedar-se una de les seves filles a canvi de viure a la casa de franc”, exclama Houda. El principal problema és que són nenes i encara no saben res de les relacions sexuals i encara menys de com es cria un nadó. Quan tornen estan traumatitzades i és molt difícil reintegrar-les amb les nenes de la seva edat o que vagin a l’escola.

stats