Publicitat
Publicitat

Els electors turcs desperten Erdogan del somni del sultanat

El seriós revés electoral del partit islamista AKP que havia governat amb majoria absoluta des del 2002 dilueix els plans del president d'ampliar el seu poder

Per primera vegada des de 2002, el partit islamista AKP i el seu fundador Recep Tayyip Erdogan han patit un seriós revés electoral aquest diumenge, amb el qual el controvertit president turc ha vist esvair el seu somni d'un "sultanat" democràtic, amb ell mateix al capdavant de l'Estat i del Govern.

Patacada electoral per a Erdogan

Amb un 40,8% dels vots, el partit de Justícia i Desenvolupament (AKP) segueix sent el més votat del país tot i que ha perdut nou punts percentuals respecte el 2011.

Gràcies a l'entrada al Parlament del partit HDP, nascut del moviment kurd però convertit ja en opció preferida de gran part de l'esquerra turca, els islamistes perden la seva majoria absoluta.

Aquest patacada electoral no és només una derrota per l'AKP sinó per també per Erdogan mateix, qui en contra del que estableix la Constitució no es va mantenir neutral en la campanya electoral, va criticar l'HDP i va demanar el vot per als islamistes, fins i tot amb l'Alcorà a la mà.

Amb una participació superior al 86% de l'electorat i tres milions de nous votants, l'AKP ha perdut tres milions de vots respecte al 2011, i ha passat de 21,4 milions llavors a 18,4 milions de paperetes aquest diumenge.

La lectura de la premsa turca

La premsa progovernamental com el diari 'Sabah' destaca aquest dilluns la victòria pírrica de l'AKP i titulen en portada "Victòria sense poder" mentre que el rotatiu 'Star' vaticina "Temps difícils" per als islamistes turcs.

Els diaris més independents i crítics amb l'AKP celebren el resultat electoral com l'inici d'una "nova era".

"Aquí està la nova Turquia", "La gent diu 'Prou'" o "Col·lapse de l'AKP", són alguns dels titulars de diaris com 'Cumhuriyet', 'Hürriyet' o 'Milliyet'.

Els islamistes, en problemes

L'AKP no només va perdre una cinquena part del seu percentatge de vots sinó també més de 70 escons al Parlament, quedant molt lluny de la majoria absoluta a la qual s'havia acostumat.

Ahmet Davutoglu, primer ministre i home de confiança d'Erdogan, es converteix així en l'artífex de la major derrota electoral en la història de l'AKP.

No obstant això, molts analistes turcs veuen el mateix Erdogan com a principal responsable i gran perdedor dels comicis de diumenge.

Les possibles aliances per governar

El nou repartiment d'escons, amb 258 per l'AKP, 132 per al socialdemòcrata CHP, 80 per al nacionalista MHP i 80 per a l'esquerrà i prokurd HDP fa que només hi hagi bàsicament dues opcions: un govern en minoria dels islamistes o una coalició.

El CHP, el tradicional partit laic de Turquia, creu que pot formar un govern malgrat haver perdut tres escons respecte a l'any 2011.

Mentre que l'AKP li falten uns 20 escons per a la majoria, els altres partits han exclòs de forma categòrica qualsevol cooperació amb els islamistes, que en els últims anys s'han mostrat poc dialogants amb l'oposició.

Al marge de l'AKP i del CHP, tots dos amb pèrdues de vots i escons, els grans guanyadors de la jornada electoral ha estat el nacionalista MHP, que ha pujat 3,5 punts percentuals i una trentena de diputats, i sobretot el prokurd HDP, que entra per primera vegada al Parlament, amb 80 escons.

Els bons resultats de l'esquerra prokurda

Amb gairebé el 13% dels vots, l'HDP ha superat amb escreix i més del que s'esperava el llindar del 10% necessari per entrar a la Cambra.

El líder de l'HDP, Selahattin Demirtas, s'ha convertit en els últims dies a la nova estrella de la política turca, no només per als kurds sinó per a tota l'esquerra del país.

Tot i l'enemistat que comparteixen tots amb els AKP, sembla improbable que els nacionalistes de l'MHP accedeixin a cooperar amb l'HDP en una coalició, ja que consideren als prokurds com "terroristes i separatistes", en al·lusió a la guerrilla kurda del il·legal Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Etiquetes