Publicitat
Publicitat

CANVI CLIMÀTIC

Els emergents se sumen a mig gas a reduir emissions

Fins a 146 estats han formalitzat els compromisos per a París, però així i tot la Terra s’escalfaria més de 2 graus

A dos mesos per a la Cimera contra el Canvi Climàtic a París, les promeses dels estats han reduït la previsió d’escalfament global als 2,7 graus. És el que els científics del Climate Tracker preveuen que augmenti la temperatura de la Terra, sobre l’era preindustrial, si es compleixen els compromisos anunciats. És una bona notícia, ja que fins ara semblava inevitable superar els 3 graus, però encara és insuficient, perquè per sobre dels 2 els científics han alertat que les conseqüències del canvi climàtic poden ser catastròfiques.

La crida del Papa davant de l’ONU, la nova declaració conjunta dels EUA i la Xina i altres fites recents a nivell internacional -en què destaca l’alerta del governador del Banc d’Anglaterra sobre els enormes riscos del canvi climàtic- han actuat de revulsiu per al procés cap a París, però també han servit per posar sobre la taula que s’està molt lluny dels objectius fixats pels científics.

En els dies que ha durat l’Assemblea de l’ONU a Nova York, una cinquantena de països han presentat els seus compromisos de reducció de les emissions contaminants: la llista ja té 146 estats (dels 195 que es reuniran a París al desembre), responsables conjuntament de més del 90% de les emissions mundials. Les reduccions sumades suposen 2,7 graus més, però a París l’objectiu ha de ser un acord que permeti no pujar de 2 (les ONG i les petites illes estat amenaçades per la pujada del nivell del mar reclamen que no es pugi d’1,5).

Entre els últims països a presentar les seves “contribucions” a París hi ha algunes de les potències emergents, que des de fa temps estan en els primers llocs de la llista d’emissors mundials de gasos d’efecte hivernacle. El Brasil, el setè en el rànquing, es va comprometre a reduir les emissions fins a un 43% el 2030 respecte del 2005. És el compromís més ambiciós d’aquest bloc de països amb economies emergents, però tot i així Greenpeace adverteix que el Brasil té capacitat per reduir almenys fins al 57%.

“El compromís del Brasil, malgrat alguns punts positius, no fa més que treure la pols a velles polítiques, en lloc d’impulsar un nou camí per aprofitar el potencial d’acció que té”, diu Timmons Roberts, del Brookings Institute, i aclareix: “Donats els alts nivells de desforestació, el Brasil ja va arribar fa una dècada al seu pic d’emissions, que, conseqüentment, van caure en picat. Dilma Rousseff vol treure ara crèdit per la feina feta pel seu predecessor i els nous objectius són només un tebi pas endavant”. Les dificultats econòmiques que travessa el país i els escàndols de corrupció han deixat el canvi climàtic en un segon pla en les prioritats de Rousseff, en un país que encara té el 71% de la inversió energètica prevista per a la pròxima dècada en el sector dels combustibles fòssils.

L’Índia es resisteix

L’Índia no s’ha ressentit dels problemes econòmics globals, però el seu procés de creixement encara té molt de recorregut. El tercer estat que més gasos d’efecte hivernacle emet, només darrere de la Xina i els EUA (al quart lloc si es compta la UE com un tot, que passa a ser tercera), va esgotar del tot el termini i fins dijous passat no va presentar a l’ONU el seu compromís per al 2030: arribar al 40% d’energies renovables i reduir la “intensitat de les emissions”, és a dir, el percentatge d’emissions per cada unitat del PIB, en un 35%. Però el pla indi no fa cap previsió de deixar de créixer en emissions de CO, com sí que ha fet la Xina, que promet arribar al seu pic d’emissions el 2030. El primer ministre, Narendra Modi, ja havia advertit dilluns en la seva trobada amb Obama que el creixement del seu país no es pot aturar pel canvi climàtic.

“La Xina està en millors condicions d’afrontar el repte mediambiental” pel seu nivell de desenvolupament econòmic per càpita, apunta el professor de l’Esade Law School expert en l’Àsia Jaume Giné. A l’Índia hi ha encara 300 milions de persones sense accés a l’electricitat i la principal font d’energia continua sent el carbó, molt més barat però molt més contaminant. Per fer el salt a una economia neta “l’Índia necessita inevitablement ajuda financera i inversió estrangera”, remarca Giné. Modi, de fet, ha xifrat en 2,5 bilions de dòlars les necessitats del país els pròxims 15 anys per adaptar-se al canvi climàtic, una petició que estarà sobre la taula a París.

L’economista índia Deepti Golani destaca la potencialitat que suposen els reptes de creixement que encara té el país: “La meitat de l’Índia encara no té infraestructures i les grans ciutats no estan preparades per al desplaçament previst des del camp. L’any 2030 es calcula que la població urbana índia creixerà fins als 609 milions. Si els països rics aporten la tecnologia, tot aquest creixement futur podria fer-se sense combustibles fòssils”, apunta.

L’Índia és un dels països que més pateix els efectes del canvi climàtic, amb onades de calor mortals com les d’aquest estiu. Però Golani destaca la injustícia de demanar a un país que s’ha emmirallat en el creixement occidental que renunciï al sistema de vida dels països rics. “És com si Occident ens hagués donat per menjar el mateix que ell i ara ens digués: «No podeu menjar més, perquè no és bo»”, diu. Un discurs compartit per les potències emergents, que reclamen un acord a París en què els estats que més han contaminat històricament siguin els que més facin.

Els líders mundials, pel 100% d’energies netes

En el marc de l’assemblea de l’ONU, Ban Ki-moon i François Hollande, com a amfitrió de la pròxima Conferència pel Clima a París, van convocar un dinar amb tots els líders mundials per aplanar el camí cap a París. Del dinar en va sortir una declaració, no vinculant, en què tots es comprometen amb la “completa descarbonització a finals de segle, i el canvi a un 100% d’energia neta”. De tornada a París, l’ambaixadora francesa per a la cimera de l’ONU, Laurent Tubiana, deia que està convençuda que el fracàs de la cimera del 2009 a Copenhaguen no es repetirà: “Els països no estaven preparats a Copenhaguen, l’Índia i la Xina no ho estaven, i ara tots estan preparats”, va dir Tubiana en una roda de premsa online. Sobre el fet que els compromisos estatals encara no eviten pujar 2 graus, Tubiana va defensar: “Aquests compromisos per al 2030 estan basats en la informació i la capacitat tecnològica que els països tenen ara; això no vol dir que no intentin superar-los d’aquí un temps i per això calen revisions periòdiques a l’alça”, un dels elements que s’estan intentant introduir en l’acord de París.