Una escalada militar a Ucraïna posa en risc els acords de Minsk
Els combats s’intensifiquen l’endemà que Rússia es retiri del diàleg
KíevEl front es va tornar a inflamar ahir a l’est d’Ucraïna, i la violència dels enfrontaments fa témer una nova escalada del conflicte després de diversos mesos de relativa calma. La batalla principal va tenir lloc entorn a la localitat de Marinka, actualment controlada per les forces governamentals, però també es van registrar bombardejos a la ciutat separatista de Donetsk. Es tracta del xoc més greu des que es van firmar els acords de Minsk, el 15 de febrer.
Per a Kíev es tracta d’una “gran ofensiva” separatista contra l’exèrcit ucraïnès que només es pot explicar en el marc de les negociacions que en aquests moments s’estan duent a terme. Dilluns a la nit, l’anomenat grup de contacte es va reunir a Minsk, però la trobada va quedar sobtadament suspesa quan la delegació russa va abandonar la sala. No n’han transcendit les raons, encara que els líders independentistes van mirar de minimitzar les causes al·legant problemes de procediment. Però per al primer ministre ucraïnès, Arseni Iatseniuk, el vincle entre els dos esdeveniments resulta evident: “Ahir Rússia va frustrar la reunió trilateral i avui ha ordenat als seus terroristes llançar una ofensiva militar”, va declarar ahir durant una visita a un polígon militar.
Acusacions creuades
Els rebels pro-russos van negar la seva responsabilitat i van acusar l’exèrcit ucraïnès d’haver iniciat l’atac. Eduard Basurin, viceministre de Defensa de l’autoproclamada República Popular de Donetsk, va dir que les seves milícies no tenien cap intenció de “començar una guerra” i que els esdeveniments de Marinka eren una “provocació de Kíev”. Des de Moscou les seves paraules es van veure reforçades per les declaracions del ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, segons el qual l’escalada militar seria “un pretext per evitar l’inici de les reformes polítiques” que van quedar definides als acords de Minsk i que ara cal implementar.
Un dels punts clau d’aquestes negociacions és el que parla de la celebració d’eleccions locals. Encara que no hi ha data oficial, els comicis s’haurien de celebrar abans que finalitzi l’any en tot el territori ucraïnès, i les zones controlades pels separatistes s’haurien de sotmetre a la legislació nacional. Un exercici extremadament difícil en què cal definir quins partits es podrien presentar, qui observaria el desenvolupament dels comicis i quines forces de seguretat hi podrien estar presents. Però aquest no és l’únic punt difícil. Sobre la taula hi ha altres qüestions espinoses com l’aixecament del bloqueig econòmic que Kíev ha imposat a les repúbliques secessionistes i que ha deixat la població d’aquells territoris en una situació molt complicada.
Dilluns a la nit representants de Kíev, de Moscou i dels territoris separatistes es van reunir a Minsk per mirar de fer avançar les negociacions. Heidi Tagliavini, la mediadora de l’OSCE, havia fet una valoració positiva de la trobada dient que s’havien “abordat qüestions concretes de manera constructiva”. Però els enfrontaments d’ahir van fer trontollar tot el procés. I al final del dia es comptabilitzaven 18 víctimes mortals, entre les quals tres civils.
Segons l’estat major ucraïnès, els separatistes van utilitzar un contingent de mil homes i deu tancs per llançar l’ofensiva sobre Marinka, una localitat situada a 20 quilòmetres de Donetsk que els permetria avançar en direcció a la central elèctrica de Kurakova, important per la viabilitat dels seus territoris.
També va anunciar que la situació els havia obligat a utilitzar artilleria pesant, un tipus d’armament que havia sigut retirat de la primera línia del front en compliment dels acords de Minsk.
Els separatistes van denunciar per la seva banda que les forces ucraïneses havien bombardejat zones residencials de la ciutat de Donetsk i que un tall d’electricitat havia deixat més de 500 miners bloquejats sota terra.
