Publicitat
Publicitat

ELECCIONS ALS ESTATS UNITS

Obama i Romney centren els esforços finals de la campanya a convèncer les votants indecises

El vot femení, l'última clau de la Casa Blanca

Emmakate Paris es va convertir en una dona tornado l'altre dia: es movia amunt i avall entre els bastidors d'una botiga de segona mà per trobar roba per als seus fills i una peça especial per a ella mateixa, un vestit verd. Per Halloween vol vestir-se com Tippi Hedren a Els ocells , la pel·lícula de Hitchcock.

Halloween és una petita indulgència en una vida que Paris, de 41 anys, descriu plena de preocupacions "sobre els nens, l'assegurança, les vacances, l'escola, els impostos, el preu del gas, tot". Va votar per Barack Obama el 2008 però ara lamenta que no ha complert les seves promeses. "El meu marit i jo hem de treballar a temps complet i amb prou feines sortim del pas", explicava. Però tampoc se sent emocionada amb Romney. Creu que faria marxa enrere en polítiques per a les dones perquè no entén les seves necessitats.

"Les dones hem treballat molt per arribar on som avui, i prendre'ns els nostres drets és... no, no!", deia mentre negava amb el cap. Aquesta és la cobejada i indecisa votant femenina del 2012. Han baixat un o dos graons en l'escala econòmica i han passat de ser les soccer moms (les mares que acompanyaven els seus fills al futbol) a les waitress moms (les mares treballadores). Més que transportar els nens en furgonetes d'un suburbi a un altre ara corren a la roda del hàmster d'una economia rigorosa i no aconsegueixen tirar endavant.

La competició intensa pel vot femení va quedar clara dimecres quan les dues campanyes presidencials es van fer ressò d'una observació de Richard E. Mourdock, el candidat republicà a senador d'Indiana, que va dir en un debat que l'embaràs és "una cosa que passa per voluntat divina", fins i tot si és el resultat d'una violació.

Mitt Romney, que acabava de fer un anunci per Mourdock, va distanciar-se ràpidament de la declaració del candidat a senador, mentre que la campanya de Barack Obama va ser igual de ràpida a dir que mostrava el pensament retrògrad dels republicans i que si guanyen la presidència seran un perill per a la salut de les dones.

L'obsessió per guanyar el vot femení pot portar a crear mites. Les enquestes d'intenció de vot qüestionen la validesa de les soccer moms com a bloc electoral separat. El terme va posar-se de moda a les eleccions presidencials del 1996, però es va esvair ràpidament i va ser substituït després de l'11-S per un terme igualment dubtós, les security moms (mares de seguretat).

Tant si dura com si no, el terme waitress moms defineix un bloc demogràfic diferent: dones blanques treballadores que no van anar a l'escola. I estan atraient molta atenció de les dues campanyes mentre la cursa presidencial s'acosta a la meta perquè, tot i que queda poc, moltes waitress moms encara no han decidit candidat. No senten lleialtat per un partit o l'altre, tot i que tendeixen a optar pels republicans.

"Les dones treballadores tenen més possibilitats de seguir sent la part desplaçable de l'electorat, i és per això que totes dues campanyes les persegueixen tant", va dir Geoff Garin, un assessor de Priorities USA, una super-PAC pro Obama.

Blanques i sense estudis, la clau

Un 9% dels votants el 2008 eren dones blanques sense estudis que tenien uns ingressos domèstics anuals de menys de 38.500 euros.

De manera que quan els candidats parlen de dones, cosa que fan molt aquests dies, les waitress moms són el primer que tenen en ment. Un anunci recent de Romney mostrava una dona jove que deia a la seva filla acabada de néixer: "Benvinguda, filla. Benvinguda a Amèrica. La teva part del deute d'Obama són més de 40.000 euros".

L'economia és al centre del debat entre les dones d'aquest poble treballador del comptat de Rockingham, on Obama va guanyar el 2008 per menys d'un 1% dels vots.

Michelle Trulson, de 39 anys, té por que Romney trunqui els seus esforços per donar el millor a la seva família i dóna suport a Obama. "Sóc mare soltera. Treballo. No em cal l'ajuda dels serveis socials. Però els meus fills necessiten una assegurança i per això són al Medicaid, i no vull que ningú ho toqui".