Publicitat
Publicitat

Les filtracions que van causar un debat sobre la privacitat

Les filtracions d’Edward Snowden el juny del 2013 sobre els programes de vigilància massiva de la NSA van provocar un debat profund sobre el balanç entre la seguretat i el dret a la privacitat. A més, van causar una crisi diplomàtica, ja que van destapar les escoltes de l’espionatge nord-americà a mandataris estrangers, entre els quals hi havia aliats seus.

La revelació més coneguda és la recollida de dades de milions de trucades de nord-americans per part de la NSA. Però també es van descobrir programes com PRISM o Tempora. El primer permet a l’agència d’intel·ligència americana accedir a les dades dels usuaris de les principals empreses d’internet, com Microsoft, Google, Facebook i Apple. El segon és dels serveis d’espionatge britànics, acusats de recollir informació de companyies d’internet a través de l’Oficina Central de Comunicació del govern amb l’ajuda del sistema PRISM.

Altres programes de la NSA són EvilOlive, que recull i emmagatzema grans quantitats de metadades d’internet de nord-americans, i el Fairview, que fa el mateix amb les dades de ciutadans brasilers.

Les filtracions de Snowden també van mostrar col·laboracions de l’espionatge americà amb altres països europeus, com Alemanya.