Publicitat
Publicitat

El front de Saladí: sense armes pesants però amb molta moral

La katiba (brigada) Rasul Alà controla el barri de Saladí. "Tots els combatents són civils. La majoria dels oficials que han desertat han fugit a Turquia. Aquí només quedem nosaltres", assegura Abu Abdala, comandant d'una unitat rebel. "Tot i que el nostre exèrcit no té armes pesants, la moral dels nostres homes és molt alta", sosté Abdala.

Des de la caserna al carrer 15, la línia divisòria entre els dos fronts, hi ha grups d'homes armats als porxos de les cases o a les portes dels garatges vigilant la zona. Els rebels es mouen en grups reduïts, caminen enganxats als edificis per no ser detectats pels franctiradors que estan distribuïts pels terrats.

Raixidula (és el seu àlies de guerra) és un musulmà convençut que compleix amb el dejuni del Ramadà. Aquest camperol que es va unir a l'Exèrcit Lliure de Síria és cap de família nombrosa i té dues dones. Raixidula fa un recés de tant en tant, s'asseu a l'ombra a l'esglaó d'un portal i es posa a llegir l'Alcorà.

A només 500 metres, darrere dels edificis que envolten el carrer 15 hi ha l'estadi de futbol de Hamdaniye, que les forces del règim han pres com a base a Saladí. Un tanc s'acosta pel nord del carrer. Tots es posen en guàrdia, atents i apuntant amb el Kalàixnikov.

Mohammed Omar, de 35 anys, explica que quan l'exèrcit del règim sirià va llançar la seva ofensiva terrestre fa dues setmanes, van fugir de Saladí perquè "van sotmetre el barri a intensos bombardejos durant 48 hores".

"Tornarem a Saladí d'aquí cinc dies", diu Omar desafiant, abans d'explicar que les forces sirianes "utilitzen civils per espiar les nostres posicions i després ens ataquen amb la informació que han recopilat".