Publicitat
Publicitat

ELECCIONS LEGISLATIVES

El front kurd amb l’esquerra sacseja el mapa polític turc

L’HDP ha entrat al Parlament amb el 13% de vots impulsat pel carisma del seu líder, Selahattin Demirtas

Si fa pocs anys anomenar Öcalan era prou motiu per acabar a la presó, ara aquest nom se sentirà habitualment al Parlament turc. Dilek Öcalan, neboda del líder de la guerrilla kurda PKK empresonat, és una de les diputades elegides diumenge pel Partit Democràtic del Poble (HDP). Aquesta coalició serà per primer cop a la cambra baixa després de superar per tres punts el 10% de topall de vot.

Amb Dilek hi haurà un armeni, Garo Paylan; un assiri, Erol Dora; una islàmica, Hüda Kaya; una iazidita, Feleknas Uca, i una socialista turca, Figen Yüksedag. Aquesta pluralitat, testimoni de l’apertura política que el moviment sobiranista kurd ha fet en els últims anys, és el secret del sobtat èxit electoral de l’HDP. La coalició és fruit d’un intens treball previ que Yüksedag explicava fa uns dies a l’ARA a la seu general de la coalició.

“Fa quatre anys vam formar el Congrés Democràtic dels Pobles, un organisme assembleari en què participen més de quaranta organitzacions civils, feministes, ecologistes pro drets humans, religioses... -comença-. Tres anys després, amb l’arribada de les eleccions municipals, vam creure adient constituir-nos com a partit polític, paraigua de totes les entitats del Congrés. Així va néixer l’HDP”.

Segons Yüksedag, Abdullah Öcalan, fundador del PKK -considerat “terrorista” per Turquia, la UE i els EUA-, és l’ideòleg de l’HDP. Des de la seva entrada a la presó d’Imrali, l’any 1999, Öcalan ha abandonat l’independentisme i aposta pel que anomena “confederalisme democràtic”, un govern basat en el municipalisme i les estructures organitzatives de la societat civil sense tocar les fronteres dels actuals estats nació.

Confluència per una alternativa

L’HDP, explica Figen Yüksedag, vol participar en un govern a Turquia que obri via a aquest projecte mitjançant la confluència de forces d’esquerra de tot el país. “Turquia i el Kurdistan necessitaven un moviment unificador que els enfortís a tots. A l’HDP hi conflueixen el moviment d’alliberament kurd i el sindicalisme turc, l’oest -la regió kurdo-turca- i l’est -turc-. La copresidència encarna aquesta unió”.

A la cúpula de l’HDP hi ha Figen Yüksedag, editora periodística filla de turcs sunnites de la ciutat meridional d’Adana, i Selahattin Demirtas, un advocat kurd especialitzat en drets humans. Ella va presidir el Partit Socialista dels Oprimits, un dels grups que s’han integrat a l’HDP; ell prové del Partit de la Pau i la Democràcia (BDP), un grup independentista kurd precursor de l’HDP.

Demirtas, a qui ja diuen “l’Obama kurd”, ha marcat la campanya amb el seu carisma. Cada cop que el president Erdogan, gran perdedor als comicis d’ahir, l’atacava, Demirtas responia amb ironia. Quan divendres una doble bomba en un míting de l’HDP a Diyarbakir va matar quatre persones i va deixar nombrosos amputats, la seva crida a la calma va ser clau per evitar el caos al Kurdistan.

Figen Yüksedag recorda que el sistema copresidencial paritari de l’HDP s’estén a tots els nivells del partit, “des del municipal fins al superior”, i ho considera un avenç respecte a Europa. “A Europa hi ha un patriarcat subtil”, critica, recordant els debats recurrents sobre si la paritat perjudica la meritocràcia. “Hem demostrat que un govern col·lectiu és més efectiu i que equiparar dones i homes dóna bons resultats”, emfatitza.

Tot i això, finalment no hi haurà paritat d’escons. Dels 80 que ha guanyat l’HDP, les dones n’ocuparan 32. Amb tot, en una Gran Assemblea Nacional dominada pels homes -452 diputats i 98 diputades-, en la legislatura amb més participació femenina de la història de la República, l’HDP hi aporta la proporció més alta de dones. Als seus estatuts, l’HDP també introdueix un mínim del 10% de quota de LGBTI (lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals) a les candidatures de base.

L’HDP vol un ministeri de la Dona, suspendre la direcció d’Afers Religiosos -criticada per obviar les minories-, més beques al jovent i rellançar el procés de pau amb el PKK, un punt que serà difícil. L’entrada de l’HDP al Parlament ha fet perdre la majoria absoluta a l’AKP, promocionat per Erdogan. Ara necessitarà pactar el govern, i el més afí és l’islamonacionalista Partit d’Acció Nacionalista (MHP), amb un discurs dur contra els kurds.

El vot liberal ha sigut clau per a l’HDP. A Istanbul, Demirtas va doblar els vots rebuts com a candidat a les presidencials l’agost passat. A Esmirna, ciutat de l’oest bastió dels republicans del CHP, l’HDP va obtenir dos escons. A Tunceli, l’única província kurda alevi, va fer un gir històric passant del CHP a l’HDP. Figen Yüksedag, un mes abans de la votació, ja va preveure a aquest diari el resultat: “Serem la força guanyadora”.