PRESSIÓ A DAMASC
Internacional 27/06/2012

La frontera turca, el punt clau del conflicte sirià

Neil Macfarquhar
3 min
COPS ESTRATÈGICS
 Soldats de l'Exèrcit Sirià Lliure inspeccionen l'armament d'una base militar del règim capturada a Daret Azzah, prop d'Alep, diumenge.

THE NEW YORK TIMES / ANTIOQUIA (TURQUIA)L'oposició armada al règim sirià de Baixar al-Assad no fa més que créixer i organitzar-se. Les que fins fa poques setmanes eren unes milícies caòtiques i temeràries ara s'estan convertint en unes forces més efectives que ja no només boicotegen sinó que també ataquen de manera estratègica, ajudades per una xarxa d'activistes molt sofisticada des del sud de Turquia. La regió d'Antioquia, prop de la frontera amb Síria, s'ha convertit en el punt d'operacions de l'oposició al règim sirià, des d'on es fa contraban d'armes, aparells de comunicació, hospitals de campanya i fins i tot s'envien salaris per als soldats que han desertat.

La xarxa posa de manifest un esforç clar per forjar un moviment opositor que integri tant militars com organitzacions humanitàries i governamentals que en solitari no podrien acabar amb un exèrcit clarament superior en forces i efectius, com tampoc amb l'hermètic govern de Baixar al-Assad.

Tot i que encara és d'hora per parlar d'un estat dins d'un altre estat, com va passar amb Líbia, l'increment de la sofisticació dels esforços subratlla la natura evolutiva del conflicte i com a poc a poc el règim va perdent el control de les àrees del nord i el nord-oest del país.

La xarxa de l'oposició a Antioquia té com a objectiu principal cohesionar les diferents milícies dins de l'estructura de l'Exèrcit Sirià Lliure, com també aglutinar qualsevol poder civil alternatiu que s'hagi erigit.

Una estructura complexa

Actualment hi ha deu consells militars dins de Síria, segons els activistes, que incorporen virtualment cada ciutat important o àrea rural que s'ha revoltat, amb la clara excepció de Homs, on la lluita entre les diferents faccions opositores continua. Els activistes que treballen pel Consell Nacional Sirià, el principal grup opositor des de l'exili, envien mensualment sous de 200 dòlars per a cada soldat, amb pagues extres per als oficials i estipendis per a les famílies dels morts al front.

Els salaris, segons els activistes, ajuden a mantenir la disciplina dins dels consells militars, cosa que permet orquestrar atacs més coordinats contra les forces d'Al-Assad. "Les operacions militars han de començar a ser més estratègiques", explica Hassan Kassem, de 31 anys, un activista que va abandonar Alep, a Síria, al febrer, quan el règim va cridar-lo per fer el servei militar.

Justament les zones rurals d'Alep envien un representant periòdicament a una sala d'operacions que controla el consell militar a Antioquia, explica Kassem. Però els activistes admeten friccions entre el consell i els líders civils de famílies prominents de la regió, que volen assumir el poder ara que el règim ha deixat de controlar la zona.

Un buit generacional agreuja el problema. Els líders militars tendeixen a ser joves desertors que volen que els soldats treballin només en qüestions tàctiques mentre l'oposició civil dels consells revolucionaris distribueix ajuda i manté vives les protestes pacífiques.

Una de les persones essencials per fer aquesta tasca és el Rami. Fins a finals de l'any passat era un exitós executiu financer en un mitjà de comunicació a Damasc. Ara viu en un inhòspit apartament a Antioquia, on els seus esforços per mantenir la revolta viva es tradueixen en dues videocàmeres, telèfons per satèl·lit i petits dispositius electrònics que converteixen les antenes de televisió en transmissors. "Quan hi ets dins, tan a prop del conflicte, sents la revolta viva, sents que en formes part", explica assegut en un dels múltiples matalassos de flors que cobreixen casa seva i on normalment dormen soldats desertors ferits. "A Istanbul o a qualsevol altre lloc no ets res, ets simplement una persona preocupada per una cosa que està passant en una altra banda".

stats