Publicitat
Publicitat

EUROPA

El gas, un nou incentiu per a la reunificació de Xipre

Es reprenen les negociacions de pau a l’illa en un clima d’optimisme

La victòria electoral de Mustafa Akinci a l’abril a la República Turca de Xipre del Nord ha sigut clau per reobrir unes inacabables negociacions per reunificar l’illa. Nicòsia, l’última capital dividida del món, va ser escenari ahir d’una nova ronda de converses per tancar l’únic conflicte obert en el si de la UE. A més, l’enèsim intent d’acord té ara un nou incentiu: l’explotació del gas localitzat al sud de l’illa.

L’excolònia britànica, habitada per turcoxipriotes i grecoxipriotes, va quedar dividida el 1974 quan Turquia va envair el nord per prevenir l’annexió de l’illa a Grècia, després d’un cop d’estat de curta durada fomentat des d’Atenes. I mentre que la República Turca de Xipre del Nord només està reconeguda per Ankara i pateix sancions internacionals, el sud té reconeixement i representa Xipre a la UE.

Clima d’esperança

“És una oportunitat única, una oportunitat que cal aprofitar”, va declarar Espen Barth Eide, l’enviat especial de les Nacions Unides, després d’una simbòlica reunió dilluns passat entre el líder grecoxipriota, Nikos Anastassiadis, i Mustafa Akinci. Tanmateix, durant dècades l’ONU ha fracassat innombrables cops liderant les converses. Els dos bàndols estan d’acord que l’illa s’hauria d’unir sota un estat federal, però fins ara hi ha hagut discrepàncies sobre el repartiment del poder, la seguretat i els drets de propietat i residència dels milers de ciutadans desplaçats.

“Hi ha un sentiment general d’optimisme a l’illa”, assegura Neophytos Loizides, expert en resolució de conflictes internacionals de la Universitat de Kent. Loizides creu que “la confluència de dos líders moderats amb un mandat per fixar un acord” pot permetre desencallar les negociacions. Ioannis Grigoriadis, especialista en el conflicte xipriota de la Universitat de Bilkent, a Turquia, destaca sobretot el canvi que suposa la figura d’Akinci: “És un ferm defensor de la resolució política i ha donat una nova esperança als partidaris de la reconciliació dels dos costats”.

Si bé el 2008 també van coincidir líders moderats i les converses es van trencar un cop més, ara hi ha un element nou. Amb tot, “les reserves de gas poden ser tant una oportunitat com una font de conflicte”, adverteix Loizides, que descriu dos escenaris possibles. Si es confirma que les reserves són modestes, la UE, Grècia i Turquia tindran un incentiu per fixar un acord que permeti la construcció d’un gasoducte cap a Turquia. Però si es descobreixen reserves importants, els grecoxipriotes podrien decidir estalviar-se el gasoducte i vendre el gas liquat sense comptar amb el nord turc, amb la qual cosa entrarien en conflicte amb Ankara. Les converses de l’octubre passat es van trencar precisament perquè Turquia hi va enviar un vaixell per fer prospeccions.

No obstant, Loizides creu que fins i tot aquest segon escenari afegeix pressió per arribar a un pacte. A més, els beneficis del gas serien “una font d’ingressos fonamental per finançar el cost de la reconciliació”, segons Grigoriadis.

Tot i això, Loizides assenyala la política regional com el principal obstacle per arribar a un acord. I és que la partició de l’illa és una font de tensió entre Atenes i Ankara. Malgrat que Grècia és partidària de la reunificació, Loizides creu que els seus problemes financers poden desplaçar el conflicte de l’agenda grega. Ara bé, per a Grigoriadis, la posició d’Ankara és particularment crucial per resoldre el conflicte.

Hi ha dos punts calents en les negociacions que involucren Turquia: el sistema de garanties -que permet a Turquia tenir presència militar al nord de l’illa- i la devolució de territoris ocupats als grecoxipriotes. Loizides adverteix que si Erdogan no obté majoria en les pròximes eleccions i ha de pactar amb els nacionalistes, Ankara podria posar més traves a l’acord de pau.