Publicitat
Publicitat

Atemorits per les gavines: quan la ficció d''Els ocells' sembla tornar-se realitat

Parts del sud-oest d'Anglaterra viuen amb una angoixa creixent els atacs de gavines, que han arribat a provocar ferits i, de forma col·lateral, un mort

Tothom que ha menjat a prop d'una gavina sap que no és una tasca fàcil i que sovint és millor abandonar l'entrepà i abandonar el lloc. Amb les seves mides i el seu bec, la gavina intimida. Però a Cornualla i altres parts del sud-oest d' Anglaterra les gavines no només intimiden la població sinó que han aconseguit atemorir-la, fins al punt de generar angoixa i pànic.

L'onada d' inquietud —que ha arribat a ser de tal magnitud que fins i tot s'hi ha referit el primer ministre, David Cameron— neix d'un triple còctel. En primer lloc, un canvi en el comportament de les gavines, que s'han acostumat més als humans i semblen haver perdut la por. A més, són més nombroses i també més grans que mai. En segon lloc, el fet que hi ha hagut una sèrie d' incidents, alguns d'ells greus, que han coincidit en un període de temps molt breu. I, de forma crucial, la manera com aquests incidents han estat recollits per la premsa, que descriu els atacs de gavines com si fossin terroristes. No només la premsa sensacionalista ha fet de la gavina la malvada per excel·lència de l'estiu —substituint parcialment els habituals pederastes i violadors tant del gust d'aquest tipus de diaris—, sinó que també la premsa seriosa s'ha apuntat a crear alarma social. El 'Daily Telegraph', el títol més prestigiós de la premsa conservadora,  informa puntualment dels atacs i ha arribat a definir les gavines com a "psicòpates" i " assassines".

Ferits i un mort

El fet és que si la premsa buscava titulars alarmistes no ha tingut problemes a trobar-los, perquè d'incidents n'hi ha hagut molts. Hi ha nens que han estat atacats per gavines, amb ferides al cap i a la cara. Un de quatre anys va perdre un dit, arrencat per una gavina amb el bec, quan menjava amb els seus pares a l'aire lliure. Alguns animals de companyia han mort després de l'escomesa de les gavines. Hi ha persones que han estat atacades al carrer, sense motiu aparent, i han hagut de rebre tractament a l'hospital com a conseqüència de les ferides rebudes al cap. I hi ha, fins i tot, un mort: un home que va patir un infart de miocardi quan intentava fugir de l'atac d'una gavina al seu jardí. Volant a més de 60 quilòmetres per hora, amb un bec fenomenal i una amplitud d'ales que supera el metre, s'entén que l'atac d'un d'aquests animals és una experiència traumàtica i, sobretot, perillosa.

Protectores

Enmig d'aquest clima de pànic els experts intenten tranquil·litzar la població, tot explicant les raons que hi ha al darrere d'aquests atacs. Les gavines protegeixen amb zel les seves cries, que a l'estiu són joves i encara no han après a volar. Malauradament, aquesta època crucial i complicada coincideix justament amb l'època de l'any en què els pobles i ciutats de la costa tenen més visitants, com a conseqüència de les vacances. Afirmen que les gavines acostumen a advertir abans d'atacar, emeten un so baix i continu i, si no funciona, volen molt a prop de qui perceben com un intrús.

El problema, però, és que les gavines no han atacat només persones que s'acostaven massa a una zona on tenien el niu (i el niu el posen al terrat de les cases i, per tant, en zones habitades), sinó també gent que menjava a l'aire lliure. I aquí els experts apunten a una contradicció, ja que, en el fons, és la gent qui ha generat el problema. Hi ha moltes més escombraries que mai i molta gent deixa restes de menjar a les taules dels bars, a les terrasses, al terra… Menjar fàcil per a les gavines, que necessiten menjar més quan estan cuidant de les seves cries, i que han après que allà on hi ha persones hi ha aliment assegurat.

Mesures

Els municipis intenten reaccionar als creixents atacs, per una banda, i les notícies als mitjans, per una altra, provant diferents mesures, com ara instal·lant mecanismes que espanten les gavines amb sons que els humans no detecten, construint  xarxes protectores, destruint els ous abans que neixin les cries… Però, a falta de mesures més expeditives que de moment ningú no defensa, el cert és que el problema persisteix, i l'angoixa també. "Cal que obrim un gran debat sobre el tema", ha dit David Cameron, "hi hem de fer alguna cosa". De moment, però, ningú no sap què.