Internacional 20/07/2015

“La gent aquí ja ha fet el clic mental”

Els cubans confien que la nova etapa acceleri els canvis per a l’obertura al món

Santi Piñol
3 min
El Capitoli cubà des de l’interior d’un cotxe clàssic amb les banderes cubana i nord-americana.

L’havana“Quan era petit, el meu oncle, que vivia a Miami, em va enviar una samarreta del gos Pluto, de Disney. A l’escola els mestres me la volien fer treure perquè, deien, promovia el colonialisme cultural, però no m’importava. M’encantava”. Ho explica el Víctor, un cubà de 46 anys que treballa per a una empresa estrangera del sector logístic. La seva anècdota ajuda a entendre el xoc que suposa el desgel en les relacions amb els Estats Units.

A l’Havana molts duen roba amb la bandera nord-americana impresa, que també apareix a les banderoles dels bicitaxis i en mocadors de coll. El Víctor diu que això era impensable fa només cinc anys. Gairebé tots els cubans tenen algun familiar que viu als Estats Units i, malgrat els aparents esforços del règim per evitar-ho, els joves consumeixen molta cultura nord-americana. Gran part de la responsabilitat d’aquest nou fenomen s’ha d’atribuir al paquete, un sistema il·legal per obtenir pel·lícules i sèries baixades d’internet que es comercialitzen al carrer.

L’accés a la xarxa i l’augment del contacte amb els nord-americans són dos factors en paral·lel. La Yuni, de 27 anys i embarassada, lloga dues habitacions de casa seva, al barri de Centro Havana, i gestiona les reserves de l’edifici del costat. Confia que una millora d’internet i l’arribada de turistes dels EUA li comportin més feina i pugui fer créixer el seu negoci. La setmana passada, explica, un client ja la va temptejar per impulsar una agència que porti visitants de cara al setembre, coincidint amb la visita del papa Francesc.

La casa de la noia és, a més, seu d’un Comitè de Defensa de la Revolució (CDR), organitzacions veïnals d’afiliació voluntària fundades el 1960 amb l’objectiu de fer vigilància col·lectiva contra la ingerència externa -segons la terminologia del règim- que pogués desestabilitzar el socialisme. Els símbols de la Revolució conviuen amb els nous temps i amb els canvis graduals que ha estat fent el país des de l’arribada de Raúl Castro al poder, i que s’han accelerat des que el 17 de desembre es va anunciar el restabliment de relacions amb Washington.

Passa el mateix amb l’obertura de l’ambaixada nord-americana, que a partir d’avui recupera la seu a l’imponent edifici de la Secció d’Interessos dels Estats Units, a l’anomenada Tribuna Antiimperialista. Aquest punt ha sigut escenari de les concentracions contra el govern de Washington arran de la disputa per la custòdia d’Elián González, el nen balsero, el 1990. Al mausoleu hi havia desenes de banderes cubanes penjades d’altíssims pals, però ara ja només n’oneja una i, a partir d’avui, els treballadors de la Secció d’Interessos passen a ser diplomàtics i tindran més llibertat de moviments al país.

Un ambaixador interí

A diferència del fastuós acte que l’administració Obama ha preparat a Washington, la cerimònia oficial a l’Havana s’ha endarrerit fins a l’agost, quan el secretari d’Estat dels EUA, John Kerry, visitarà l’illa i es nomenarà un nou ambaixador. De moment, el càrrec l’ocuparà el cap de la Secció d’Interessos, Jeffrey DeLaurentis.

Com la majoria de cubans, el Víctor confia que el restabliment de relacions amb els veïns del nord millori la situació econòmica de l’illa i ajudi a l’obertura al món. L’home no tem que una hipotètica victòria dels republicans nord-americans l’any que ve pugui tirar enrere tots els passos fets fins ara. Creu que la tendència és imparable perquè totes dues parts hi surten guanyant i reconeix que l’amoïna més que el canvi sigui massa lent i que ni ell ni els seus fills no el puguin veure. “La gent aquí ja ha fet el clic mental, ara només falta que les autoritats ho accelerin”, assegura.

stats