Publicitat
Publicitat

GRÈCIA

El govern de Syriza: cent dies de solitud

La falta d’acord pel rescat europeu manté l’executiu de Tsipras amb l’aigua al coll

L’equip d’Alexis Tsipras, estendard de l’esquerra alternativa europea, compleix aquesta setmana els seus primers 100 dies al capdavant del govern de Grècia. Ho fa immers en un cursa contrarellotge per arribar a un acord amb els socis europeus, havent aprovat cinc lleis i amb una població cansada que li exigeix respostes immediates a la crisi que arrossega el país.

“Veig que el temps passa i hi ha coses molt importants que no s’estan solucionant. No crec que aquest govern sigui millor que els anteriors”, diu la Maria, una enginyera civil retirada. A les eleccions generals anticipades del 25 de gener a Grècia, ella va votar el partit de l’anterior govern, el conservador Nova Democràcia: “Sabia que el nou govern trobaria dificultats, però alhora esperava profundament que se’n sortís”.

Cada pas del nou executiu grec l’han examinat amb lupa els mitjans, els polítics i els ciutadans de tot Europa. Als comicis, el país ja hi va arribar pràcticament sense diners, i forçat per un programa de rescat que encara li exigia noves mesures d’austeritat que el govern de Samaràs s’havia negat a acceptar. Les promeses de Tsipras es podien resumir en una sola paraula que insuflava esperança: kolotumba. El mot significa canvi radical, i es va convertir en el símbol del que demanava la societat grega.

En això confiava l’Heriklís, un comerciant del centre d’Atenes que “esperava que el govern prengués decisions ràpides per evitar una crisi encara més gran”. Se sent decebut. Els primers dies, l’Heriklís n’atribuïa la culpa a les institucions, anteriorment conegudes com a troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional), però ara creu que és cosa del govern de Tsipras: “Sembla que tinguin problemes per prendre decisions. Tot està congelat ara mateix a Grècia, el comerç i els negocis, i això és el pitjor que ens pot passar”.

Quan el partit de Tsipras, Syriza, va arribar al govern formant coalició amb els nacionalistes euroescèptics Grecs Independents, els ministres van començar a anunciar noves lleis que havien d’aprovar-se immediatament. Però el programa de rescat s’estava esgotant, el país seguia quedant-se sense diners i l’Eurogrup va signar un acord que donava quatre mesos de marge a Grècia. A canvi, havia de consensuar amb els creditors totes les mesures que volgués aprovar. Això va aturar temporalment el curs de les coses. Les victòries de Syriza només s’aconseguien en matèria de comunicació: canviar el nom de troica per institucions o el d’ ampliació de rescat per acord pont.

El 19 de març el Parlament grec va aprovar una de les propostes estrella del programa electoral de Syriza: la llei “contra la crisi humanitària”, dissenyada per proveir de subministraments, habitatge i menjar les persones més pobres. Tot i així, ho feia en una dimensió molt inferior a la plantejada inicialment: se’n beneficiaran 150.000 famílies, la meitat de les previstes. Dels 2.000 milions d’euros que havien d’invertir-hi, se n’hi destinaran 200. La resta dependrà de l’evolució de les negociacions i del fet que Grècia obtingui nous fons per finançar-se.

“Estic a favor dels programes socials, però no pots aplicar-los si no tens diners i ara a Grècia no n’hi ha”, diu el Dimitris, un banquer de la part alta d’Atenes. “Cada dia que passa sense que el govern arribi a un acord porta més i més problemes a l’economia real, i els acaba patint la mateixa població grega”, afegeix. Segons el Dimitris, la solució no és fàcil: “És com agafar un home gras, que has estat engreixant durant 10 anys, i dir-li que s’ha d’aprimar en una setmana i quedar prim i fort. És impossible”.

Les rebel·lions internes

De fet, el mateix Tsipras va admetre recentment que el pitjor error havia sigut no reconèixer que necessitaven els 7.200 milions d’euros pendents de l’últim tram de rescat, que les institucions no desemborsaran fins que s’arribi a un acord final. El portaveu del govern, Gavriil Sakelaridis, també va admetre que havien menystingut l’efecte que tenen els problemes de liquiditat en l’economia real. A més, el partit, que s’ha compromès a no rebaixar les pensions ni liberalitzar els acomiadaments, té constants rebel·lions internes de l’ala més a l’esquerra. L’Alexis, un professor d’idiomes, creu que aquí hi ha la clau de l’acord: “Crec que Tsipras ha de triar entre Europa o l’ala esquerra de Syriza”.

Malgrat tot, Syriza ha aconseguit tirar endavant algunes de les iniciatives i lleis del seu programa, com la reducció de presència policial, la posada en llibertat d’immigrants irregulars reclosos en centres de detenció, la reobertura de la televisió i la ràdio públiques, el tancament de les presons d’alta seguretat i, aquest dimecres, la readmissió de 3.928 funcionaris que van ser acomiadats il·legalment, segons una sentència del Tribunal Suprem.