Publicitat
Publicitat

NOU CICLE POLÍTIC A L'HAIA

Crítiques al pla de retallades que vincula el preu de la pòlissa mèdica obligatòria a la renda personal

El nou govern holandès apuja la sanitat als més rics

El nou executiu holandès afronta una primera onada de crítiques abans, gairebé, de prendre possessió. El preu de la pòlissa mèdica quedarà vinculat a la renda i s'apujarà per als que més ingressen.

"Sortida en fals" i "Inici deslluït del nou govern". La premsa holandesa no va estalviar crítiques ahir contra les primeres mesures del nou executiu, encapçalat pel liberal Mark Rutte, que repeteix com a primer ministre gràcies ara a una coalició amb els socialdemòcrates del Partit del Treball (PvdA).

El nou govern, que ahir va prendre oficialment possessió davant la reina Beatriu en un acte a l'Haia, té com a punt prioritari un pla d'austeritat que ha de servir per estalviar 16.000 milions d'euros els pròxims quatre anys i que ha de permetre reduir el dèficit públic fins a l'1,7% del PIB l'any 2017, des del 4,7% registrat l'any 2011.

Però no serà un camí fàcil i el matrimoni de liberals i socialdemòcrates ja pateix, gairebé abans de començar, una crisi conjugal. La polèmica ha esclatat per les mesures previstes en aquesta tisorada, que vincula el preu de la pòlissa mèdica obligatòria a la renda personal.

Segons aquesta nova iniciativa, els ciutadans que més ingressen acabaran pagant a partir del 2014 molt més que ara per aquesta assegurança, que garanteix la cobertura sanitària. A més, les rendes més altes perdran també part dels beneficis fiscals que tenien els crèdits hipotecaris. Hi ha experts que han arribat a xifrar en un 20% la pèrdua de poder adquisitiu de les rendes mitjanes i altes com a conseqüència del pla.

Tot plegat ha aixecat dures crítiques de l'oposició i també dins de les pròpies files liberals -el partit del primer ministre- per haver-se "doblegat massa", diuen, en les negociacions amb els socialdemòcrates. Ahir Halbe Zijlstra, el portaveu del partit de Rutte al Parlament, va negar amb rotunditat els suposats efectes del pla, que encara ha de ser aprovat pel Senat, on la coalició governamental no té garantida la majoria. "Hi ha càlculs i històries que corren sobre una pèrdua de poder adquisitiu d'entre un 23% i un 30%. I això puc dir categòricament que no passarà", va assegurar Zijlstra.

Límits a la banca

Altres mesures previstes pel pla d'austeritat del nou executiu afecten l'edat de jubilació, que pujarà fins als 66 anys el 2018 i els 67 el 2021. També es preveu reduir fins a un màxim del 20% el salari fix, les bonificacions als banquers i la creació d'un impost sobre les transaccions accionarials, que ha fet reaccionar el sector financer amb l'amenaça de traslladar l'activitat a altres països.

Mark Rutte, aliat d'Angela Merjel en l'estratègia de l'austeritat a la UE, ja va encapçalar el govern de l'anterior legislatura, que va tenir el suport aleshores dels cristianodemòcrates i, puntualment, de l'ultradretà Geert Wilders, que finalment va fer que l'executiu estigués en desacord amb les retallades.