Publicitat
Publicitat

ÀSIA

El govern xinès manté l’aposta militarista

Xi Jinping augmenta un 10% el pressupost de Defensa, malgrat l’alentiment de l’economia i la purga de generals corruptes

La Xina està molt a prop de convertir-se en la primera potència econòmica mundial. Però el govern de Xi Jinping no es conforma amb això i vol competir també com a potència militar. En aquest cas, el gegant asiàtic també és en segon lloc i força lluny dels Estats Units, però continua incrementant la seva despesa militar a un ritme que cap potència occidental sembla disposada a igualar. Ahir mateix el govern xinès va anunciar un increment del 10% en aquesta inversió, per arribar el 2015 als 143.000 milions de dòlars (129.000 milions d’euros) de pressupost militar. Una pujada inferior a la de l’any anterior (12,2%) perquè el creixement econòmic del país també s’ha alentit: l’economia xinesa va créixer el 2014 un 7,4%, el nivell més baix en 24 anys, i s’espera que aquest 2015 encara baixi més. Però l’alentiment de l’economia no ha frenat la carrera armamentística de la Xina i el creixement de la inversió militar continua sent superior al creixement econòmic.

L’Assemblea Nacional Popular de la Xina, que actua de Parlament i concentra la seva activitat legislativa anual al mes de març, anunciarà avui les xifres definitives del pressupost per al 2015. Però la portaveu de l’Assemblea, Fu Ying, ja va avançar ahir que la despesa militar s’incrementarà un 10%, seguint la tendència ascendent dels últims cinc anys. “En comparació amb altres grans països, la Xina s’enfronta a moltes dificultats per modernitzar el seu exèrcit -una tasca en què ja porta ficada més de 15 anys- i la història prova que quedar-se enrere vol dir ser vulnerable als atacs”, va dir la portaveu.

En plena purga a l’exèrcit

Però el gran anunci del creixement militar pot tenir una altra lectura, com apunta Manel Ollé, professor d’història i cultura de la Xina contemporània de la UPF. Dins de la campanya anticorrupció que el president del país, Xi Jinping, va posar en marxa ja fa més d’un any, en el context de la qual porta investigats uns 100.000 funcionaris, fa poques setmanes va arribar el torn de l’estament militar. “L’èmfasi que han posat en aquesta dada del pressupost segurament pretén refermar l’aposta del govern per l’exèrcit i tranquil·litzar el sector, després que alguns dels seus generals hagin caigut acusats de corrupció”, apunta Ollé. Unes investigacions que, després d’un any de procés, “estan enfortint Xi Jinping”, afegeix. Tot i els dubtes sobre si la neteja “s’està utilitzant en part per fer caure enemics polítics”, les dimensions que ha adquirit “són molt importants”, diu Ollé, en un país que, sens dubte, té greus problemes de corrupció en la vida pública.

Els diners anunciats ahir per l’Assemblea xinesa serviran per finançar nous avions de combat capaços d’evitar els radars, i nous portaavions. Això entre els projectes coneguts, perquè “bona part dels pressupostos de Defensa són opacs i la despesa pot ser molt superior” a l’anunciada, segons diu l’analista.

Tot i que les autoritats xineses asseguren públicament que no tenen intencions bel·licistes, el cert és que l’augment sostingut de la despesa militar coincideix amb una política més agressiva del govern xinès en les disputes territorials per diverses illes al mar del Sud de la Xina. “Fins fa cinc anys, no hi havia una explicitació tan clara de la voluntat política xinesa d’ampliar les seves aigües territorials”, explica Ollé.

Aquestes disputes territorials amb el Japó, el Vietnam i les Filipines també inquieten els Estats Units, principal aliat d’aquests països i amb molts interessos a la regió. “Els països del sud-est asiàtic no volen haver d’escollir entre la Xina i els Estats Units, però en termes de seguretat els EUA no els fan por. Fa molt que no promocionen cops d’estat a la regió, però la Xina genera incertesa entre els seus veïns amb tot l’avenç econòmic i militar que ha fet en tan poc temps”, explica l’especialista en Àsia-Pacífic del Real Instituto Elcano, Mario Esteban.

Ahir mateix el cap de les forces nord-americanes a l’Àsia-Pacífic, el general Vincent Brooks, va apuntar que l’anunci d’un 10% més en el pressupost militar xinès “no és causa d’alarma si no és que la Xina utilitza aquest increment d’una manera que sigui provocativa”. Brooks va admetre, no obstant, que el creixement de la inversió militar xinesa “no es pot igualar”. De fet, l’únic país que seguia l’estela xinesa en els grans increments de despesa militar era Rússia -almenys fins al 2014, abans d’entrar en recessió-. Els EUA i els països europeus, en canvi, segueixen una tendència més aviat descendent. Però, tot i així, la despesa dels Estats Units encara supera la dels vuit països següents de la llista junts: ronda els 575.000 milions de dòlars (510.000 milions d’euros).

Els Estats Units, però, també estan preocupats per altres despeses xineses, més enllà del seu exèrcit, que podrien representar una amenaça. Ollé apunta en aquest sentit els avenços del gegant asiàtic en la carrera espacial -amb els diversos satèl·lits que ha posat en òrbita- i en altres tecnologies d’ús militar. No fa gaires dies es va fer públic un informe dels serveis d’intel·ligència dels EUA en què alertaven dels perills per la creixent capacitat de la Xina per interferir els satèl·lits militars nord-americans a l’espai. Alhora, en l’àmbit de la ciberguerra, la Xina està desenvolupant tecnologia d’encriptació pròpia per garantir la impenetrabilitat de les comunicacions -governamentals, financeres i militars- entre Pequín i Xangai.