Publicitat
Publicitat

'ABISME FISCAL'

Alguns republicans ja s'inclinen per apujar la fiscalitat als rics

El gran guru antiimpostos dels EUA està cada cop més sol

El jurament conservador de no apujar impostos ideat pel lobista Grover Norquist el 1985 perd suport. Alguns republicans es plantegen augmentar les taxes als més rics per evitar l''abisme fiscal'

Grover Norquist no és un polític i, de fet, pocs nord-americans saben qui és. Tanmateix, és una de les persones amb més poder a Washington, ja que exerceix una gran influència dins del Partit Republicà. El 1985, un jove Norquist va fundar, amb el beneplàcit del president Ronald Reagan, el lobi Americans per una Reforma Fiscal i va proposar als legisladors conservadors que firmessin un compromís contra qualsevol tipus d'augment dels impostos.

Aquest text de 60 paraules és avui, gairebé tres dècades després, un dogma sagrat per a una immensa majoria dels republicans, però també el principal escull de la negociació pressupostària entre els dos partits per evitar que els Estats Units caiguin en l'anomenat abisme fiscal aquest mes. Si el president Barack Obama i els congressistes demòcrates no arriben a un acord amb l'oposició republicana -que domina la Cambra de Representants-, l'1 de gener entraran en vigor un augment dels impostos i unes retallades socials amb conseqüències desastroses per a l'estabilitat econòmica del país i del món.

Obama vol prorrogar les exempcions fiscals aprovades sota la presidència de George W. Bush només per a les rendes inferiors a 250.000 dòlars, és a dir, per al 98% dels nord-americans. Els republicans s'hi oposen perquè creuen que apujar els impostos als més rics perjudicarà el creixement econòmic del país. Norquist, per la seva banda, actua com a guardià del jurament antiimpostos que han signat 238 republicans de la cambra baixa i 41 del Senat.

Aquest lobista influent pretén que les retallades impositives de l'era Bush es converteixin en permanents per a tothom. En les últimes setmanes, però, alguns republicans han començat a dissentir de la rígida posició fiscal que ha dominat el Partit Republicà en els últims 20 anys i estan disposats a trencar el jurament per evitar l' abisme fiscal .

La influència del Tea Party

Amb la irrupció del moviment ultraconservador Tea Party, Norquist va obtenir la plataforma perfecta per impulsar encara més el seu dogma fiscal. A més, els republicans van recuperar la majoria a la Cambra de Representants el 2010, només dos anys després de la seva dura derrota contra Obama.

Des de llavors, el dèficit fiscal, la despesa pública i l'augment dels impostos als més rics s'han convertit en els principals camps de batalla del Congrés. El sistema polític nord-americà, però, requereix consens entre els diferents poders, de manera que posicions maximalistes com la de Norquist compliquen l'adopció de noves lleis. D'altra banda, el president Obama, reforçat després de guanyar la reelecció, es mostra més inflexible i ja ha dit que no acceptarà cap pla que no incrementi la taxa impositiva de les rendes més altes. Així, per enèsim cop, els EUA estan en una situació de bloqueig legislatiu que pot abocar-los a una altra recessió.

Els últims dies Norquist ha advertit d'una segona onada del moviment Tea Party ,i la majoria de republicans no s'atreveixen a contradir el guru dels impostos per por a una derrota en un procés de primàries. "El nostre problema no és una recaptació insuficient d'impostos, sinó una despesa pública massa alta", va explicar la setmana passada en una conferència organitzada pel diari Politico.

Per l'acadèmic Lewis Gould, autor del llibre Grand old party: A history of the Republicans , el partit "s'ha radicalitzat massa" i necessita moderar les seves posicions si vol recuperar el poder. De fet, pocs republicans recorden o volen recordar que un dels seus presidents més idolatrats, Ronald Reagan, va apujar els impostos 11 cops. Norquist també opta per ignorar-ho i prefereix recordar que el president George H. Bush va perdre la reelecció contra Bill Clinton perquè va trencar la seva promesa de no augmentar els impostos.

Etiquetes