Publicitat
Publicitat

L’exèrcit frustra un conat d’alçament antichavista

Un grup de soldats es revolta contra el govern de Maduro per intentar restablir “l’ordre constitucional”

Veneçuela es despertava ahir amb un vídeo publicat a YouTube diumenge a la matinada que mostrava un grup de vint soldats de l’exèrcit cridant a la rebel·lió contra el govern de Nicolás Maduro des del Fuerte Paramacay, situat al nord del país -a l’estat de Carabobo i a menys de dos-cents quilòmetres de Caracas-. Aquest fet va alarmar tots els cossos de l’exèrcit veneçolà, que no van trigar a actuar i a reprimir els insurrectes, i van provocar almenys un mort i un ferit greu.

Qui instigava la revolta era el capità Juan Caguripano, pròfug de la justícia des del 2014, quan es va pronunciar en contra del govern i va ser detingut i acusat per un delicte de traïció a la pàtria. “Ens declarem en legítima rebel·lió, units avui més que mai, amb el valent poble de Veneçuela, contra la tirania assassina de Nicolás Maduro. Aclarim que això no és un cop d’estat: és una acció cívica i militar per restablir l’ordre constitucional. Però, més encara, per salvar el país de la destrucció total, per detenir els assassins dels nostres joves i familiars”, va dir Caguripano al vídeo en què anunciava l’alçament al Fuerte Paramacay, que es considera la caserna d’armament militar més important de l’exèrcit veneçolà, cosa que encara atribuïa més pes a l’intent de rebel·lió.

Mentre que els rebels van recórrer a YouTube, el govern va respondre a través de Twitter. Diosdado Cabello, home clau del cercle de Maduro, només vint-i-cinc minuts després de la publicació del vídeo, va explicar: “Aquesta matinada, uns atacants terroristes han entrat al Fuerte Paramacay, a Valencia, i han atemptat contra les nostres FANB (Forces Armades Bolivarianes). Hi ha diversos terroristes detinguts”.

Resposta ràpida

L’exèrcit nacional de seguida va desplegar un operatiu a la caserna on els rebels havien irromput i va aconseguir detenir vuit dels vint militars implicats. Segons fonts del govern veneçolà, entre els detinguts, tres serien oficials de baix rang, i els altres, civils. La resta de militars van aconseguir fugir després de robar almenys 120 armes del comandament on havien accedit. Com a resposta, l’exèrcit nacional va activar un dispositiu de recerca per terra i per aire, però ahir encara no havia aconseguit localitzar els fugitius.

Segons va informar el comandant general de l’exèrcit veneçolà, Jesús Suárez Chourio, en el moment de reprimir l’intent d’alçament es va produir almenys un mort i un ferit de gravetat. La víctima confirmada seria el polític Ramón Rivas, dirigent del partit Avançada Progressista, que s’havia unit més tard a la rebel·lió en suport dels insurrectes.

“Un grup de paramilitars, que ens han assaltat aprofitant les condicions del moment, han sigut reprimits immediatament i han sigut derrotats, i ara som aquí celebrant el triomf de la pàtria”, va destacar el mateix Suárez Chourio a través del seu compte de Twitter. Després d’esclafar l’alçament militar, l’exèrcit va desplegar-se per gran part del territori. La caserna militar situada a l’estat de Carabobo va quedar militaritzada, com també les principals ciutats del país, i quatre helicòpters van sobrevolar la zona durant hores.

Suport dels antichavistes

De fet, la publicació del vídeo es va convertir en una crida a l’oposició. Desenes de ciutadans antichavistes van reunir-se al voltant del centre militar per donar suport a l’alçament militar. Tot i així, en qüestió de minuts, un comandament de l’exèrcit nacional es va plantar al mig de la concentració per dispersar els manifestants amb gasos lacrimògens i perdigons. “Quan encara se sentien trets a la caserna militar, van arribar diverses tanquetes i els guàrdies nacionals van començar a disparar sense control contra els veïns i els manifestants. També van trencar els vidres dels vehicles que hi havia al davant. Literalment, ens van espantar amb gasos lacrimògens perquè el poble anava directament a donar suport als militars”, explicava Luisa Herrera, veïna de les residències de La Granja, situada a pocs metres de la caserna. La repressió de les protestes va deixar almenys deu ferits.

El líder de l’oposició, Leopoldo López, que havia sigut empresonat l’1 d’agost, va ser retornat a casa la matinada anterior, de la mateixa manera que uns dies enrere havia sigut retornat l’antichavista Antonio Ledezma. López recuperava l’estatus d’arrest domiciliari “per la pressió política i mediàtica internacional”, segons hauria apuntat la seva defensa. Malgrat aquest petit alleujament a la banda opositora, l’exfiscal Luisa Ortega Díaz, que va ser destituïda del seu càrrec dissabte, va assegurar que no acataria la decisió: “Rebutjo la destitució: jo segueixo sent la fiscal general d’aquest país”. Amb aquest rebuig, Ortega s’uneix a l’estratègia de l’oposició veneçolana de rebutjar totes les mesures dictades per la nova Assemblea Constituent.