Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D’EUROPA

La guerra “híbrida” amb llistes negres

El xoc militar s’ha tornat a produir a l’est d’Ucraïna, però la Unió Europea i Rússia estan ocupades en un foc creuat de llistes negres i acusacions de caces de bruixes. El govern de Vladímir Putin ha prohibit l’entrada al país a 89 polítics i militars europeus. La llista inclou crítics declarats del putinisme com l’intel·lectual francès Bernard-Henri Lévy, així com personalitats que van donar suport explícit a la revolta de Maidan, com el líder dels liberals europeus, Guy Verhofstadt; el fins fa poc vice primer ministre britànic, Nick Clegg; el cap dels socialistes a l’Assemblea Nacional francesa, i eurodiputats com Daniel Cohn-Bendit.

La Unió Europea ha reaccionat acusant Moscou d’actuar de manera “injustificada i arbitrària”, però la resposta en calent del president de l’Eurocambra, Martin Schulz, va ser prohibir d’immediat l’entrada al Parlament Europeu dels representants russos a Brussel·les. I és Schulz qui n’ha sortit escaldat. L’eurodiputada sueca Anna Maria Corazza Bildt -una altra de les assenyalades per Putin- va acusar Schulz d’“arbitrari i poc democràtic”. L’opereta de les sancions, a més, coincidia amb una nova escalada militar prop de Donetsk. El govern de Kíev parlava d’una “amenaça colossal” i la represa dels combats es convertia en un dels episodis més violents des de la firma de l’alto el foc, al febrer a Minsk.

Rússia és el país que rep amb tots els honors la líder de l’extrema dreta francesa, Marine Le Pen, i tanca la porta a l’expresident de Múrcia i ara eurodiputat del PP Ramón Luis Valcárcel. És el país que prohibeix publicar mems de Vladímir Putin a la xarxa o dir paraulotes a les pel·lícules. A Rússia s’ha prohibit l’estètica gòtica (perquè es considerava un perill per a la joventut) o tenir doble nacionalitat perquè, segons el ministre de Cultura rus, això és com “un tipus de desviació, com les perversions sexuals”. El Parlament rus ha debatut si cal prohibir l’ús de paraules estrangeres i els anuncis d’anticonceptius. És la Rússia que es vesteix d’irracionalitat -res de nou-, però tot té un propòsit, una estratègia.

Vladímir Putin és un mestre en l’art de dividir la Unió Europea, abraçant l’euroescepticisme de dreta i d’esquerra, instrumentalitzant els seus recursos energètics, prometent ajuda financera a les economies més dèbils, sancionant a qui el sanciona. Putin ha desplegat -com diuen a Brussel·les- una “guerra híbrida”. Aquest és el concepte que ara s’ha imposat entre tots els analistes de la política exterior europea. Híbrid vol dir, al cap i a la fi, que tot s’hi val: enviament d’armes, suport en operacions militars, guerra de propaganda, finançament de líders locals “amics”, amenaces econòmiques, atacs cibernètics.

El veritable problema de la Unió Europea -escriu Sven Biscop, expert en seguretat de l’Egmont Institute de Brussel·les-és la “histèria híbrida”, l’estratègia de tornar els cops a totes bandes sense aconseguir mantenir la Unió cohesionada. La veritable amenaça continua sent una UE vulnerable sense una estratègia clara. Moscou espera que “la determinació comunitària defalleixi”, conclou un informe sobre les sancions a Rússia que acaba de publicar el britànic Centre for European Reform. Però, mentrestant, Putin optarà pel desafiament i “com més s’allarguin les sancions sense que la situació a Ucraïna millori”, més “dividida” estarà la Unió Europea que malda per tornar a normalitzar les relacions amb Rússia.