Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI DE L'EST

Un gulag a la mida de Putin

L'acrònim gulag torna a travessar Rússia. Però aquest cop no es tracta pas d'un gulag hermètic i innombrable, sinó un de visualitzable pels mitjans de comunicació. És el diguem-ne gulag de Putin, que comprèn presons, colònies i centres d'internament on s'amunteguen uns 110.000 condemnats, la majoria homes, que compleixen penes pels anomenats crims econòmics . Molts dels internats són emprenedors -honrats i no poc ingenus- que han caigut en els paranys d'un règim amb un fort sentit patrimonial dels béns i de les persones.

I és que el putinisme ha adaptat al seu guió els quadres escènics heretats de la Unió Soviètica i especialment de l'estalinisme. Per Putin, les canonades de petroli i la influència en països com l'Iran i Síria juguen el mateix paper estratègic-intimidatori que fa mig segle tenien els tancs a Berlín Est, la ciència del marxisme leninisme i l'arsenal nuclear.

La sort dels enemics del poble amb notorietat i lideratge també ha hagut de ser adaptada als temps. No és imaginable que l'home que exhibeix infiltracions facials rejovenidores i munta gresques amb Berlusconi extermini físicament els rivals amb tortures, confessions arrencades o a cop del piolet, com Stalin va fer amb Bukharin i amb Trotski.

Putin se'n guardarà prou de vigilar que a Mikhaïl Khodorkovski li passi res de dolent a la presó, de la mateixa manera que procurarà que a cap dels seus kagebistes se n'hi vagi la mà amb Aleksei Navalni, la gran promesa opositora. Entre altres coses perquè Putin, si vol un final d'aterratge suau per al seu règim, necessitarà en un moment donat tenir Navalni o Khodorkovski d'interlocutors, i així anar teixint un pacte de transició que allunyi una trencadissa violenta, com la que profetitzen alguns politòlegs liberals.

I per conjurar la trencadissa també caldria -com adverteixen altres liberals d'assenyats think tanks - una amnistia que posi al carrer no pocs dels més de 100.000 empresonats al gulag per crims econòmics que un dia van topar amb els interessos dels silovikí , la casta kagesbita extractiva en què Putin s'ha recolzat tots aquests anys. Es calcula que només el 2010 la policia va investigar més de 275.000 afers econòmics, alguns amb l'objectiu d'impedir negocis que no eren il·lícits.

Nàdia com a Ivan Deníssovitx

Però al gulag de Putin no només s'hi respira emprenedoria estroncada o liberalisme econòmic. De la revolta democràtica -ara en fase de silenci- que protagonitzen les classes mitjanes i la intel·liguèntsia n'emergeixen episodis que recorden la resistència que dins el gulag estalinista van tenir intel·lectuals com Ievguenia Ginzburg, Varlam Xalamov i, sobretot, Aleksandr Soljenitsin.

La nova i improvisada heroïna dels camps de Putin és Nàdia Tolonnikova, membre del grup Pussy Riot, que ja ha passat pel centre d'internament de Mordòvia, al Volga, i ara ha estat transferida a una presó de Sibèria. L'activista ja coneix bé les cel·les de seguretat -en haver desafiat el sistema amb una vaga de fam-, i, emmirallant-se en Un dia a la vida d'Ivan Deníssovitx , de Soljenitsin, ha escrit el relat del seu bocí de vida en captivitat. El diari Novaia Gazeta l'hi ha publicat íntegrament: el primer testimoni literari del gulag putinista.