Internacional 30/07/2016

Les Hillaries que van fer història

Són poques, molt poques encara, però des del 1960, en què Sri Lanka va nomenar la seva primera ministra, hi ha hagut dones que han presidit països a tots els continents

Marta Rodríguez
4 min
L'expresidenta de Malaui, Joyce Banda, en una recent cimera de dones de la diàspora africana a Lagos.

BarcelonaEn l'últim mes els mitjans occidentals han omplert pàgines i tertúlies felicitant-se sovint per la fita que "per primer cop una dona" pot manar a la Casa Blanca i que a Downing Street una altra dona aconseguia el càrrec de primera ministra britànica, això sí, "per segon cop a la història" i amb el permís de la controvertida Margaret Thacher, a qui van penjar l'etiqueta de Dama de Ferro, epítet que també ha servit per batejar les que han volgut fer carrera política per les altes esferes. Al debat de gènere també s'hi ha sumat l'ONU, que està pendent de substituir el sud-coreà Ban Ki-moon, i a la terna hi ha alguna dona.

Portades nord-americanes de la nominació de Hillary Clinton.

Però ¿han fet història Hillary Clinton i Theresa MayHillary ClintonTheresa May? Història d'on? ¿Encara és notícia que una dona tingui alguna opció en la cursa presidencial, malgrat que sigui a la primera potència mundial, si d'altres han tingut i tenen la presidència a les seves mans?

Mapa dels països que mai han tingut una dona com a cap de govern.

Perquè si hi ha una lliçó que l'Àfrica, l'Àsia i l'Amèrica Llatina han donat des de fa temps a Europa i els Estats Units és haver confiat en les dones per governar països.

  • Sirimavo Bandaranaike. Potser el nom actualment no diu gaire res, però quan Dwight D. Eisenhower i Charles de Gaulle presidien els Estats Units i França, respectivament, aquesta dona es va convertir en la primera dona presidenta del món. Era el 1960 i a la Senyora B la nomenaven per primer cop primera ministra de Sri Lanka. Bandaranaike va morir exercint el càrrec.
  • Indira Gandhi. Dos cops primera ministra de l'Índia: el primer, el 1966, i el segon, entre el 1980 i el 1984. Gandhi va morir a pocs mesos de les eleccions –en les quals optava a ser reelegida– a mans d'uns agents de la seva guàrdia personal, de la minoria sikh, com a venjança per haver ordenat l'atac al Temple d'Or, el santuari dels sikh.
  • Golda Meir. Primera ministra d'Israel a partir del 1969, i l'única fins a hores d'ara, Meir va ocupar diversos càrrecs del govern hebreu, i el primer ministre Ben Gurion va dir d'ella que era "el millor home dels ministres".
  • Benazir Bhutto. Com Gandhi i Bandaranaike, la pakistanesa Bhutto pertanyia a la classe social ben connectada amb els colons britànics, educats a l'estranger i amb bona posició econòmica, que va heretar també el cuc de la política. La seva fita històrica és ser una primera dona primera ministra d'un país de majoria musulmana. I ho va ser en dues ocasions: el 1988 i 1993. I, com Indira, la van assassinar en vigílies d'unes eleccions, el desembre del 2007, en les quals era la candidata més ben situada.

Fent un salt en la història de dones al poder i sense voluntat de fer una llista exhaustiva, actualment hi ha presidències femenines a tots els continents. Són les companyes de l'alemanya Angela Merkel:

  • Ellen Johnson-Sirleaf. Economista formada als Estats Units, aquesta dona ha escrit la història no només del seu país, Libèria –el país creat per acollir els esclaus negres alliberats–, sinó de l'Àfrica, ja que el gener del 2006 es va convertir en la primera dona a rebre la vara presidencial del continent negre. En el seu mandat, Johnson-Sirleaf ha posat en marxa iniciatives per reconciliar un país castigat per la guerra, fet que el 2001 li va valdre el premi Nobel de la pau.
Bidhya Devi Bhandari, el dia del seu nomenant.
  • Ameenah Gurib. Científica especialitzada en la biodiversitat que el juny del 2015 va assumir l'oficina de primera ministra de la República de Maurici, una illa paradisíaca al costat de Madagascar, a l'oceà Índic.
  • Bidhya Devi Bhandari. Activista a favor de la democràcia al Nepal de les castes i les desigualtats en tots els àmbits, va ser escollida primera ministra el 2015 poc després que el país de l'Everest aprovés la seva primera Constitució.
  • Michelle Bachelet. Presidenta de Xile en dues legislatures, Bachelet és una socialista amb llarga trajectòria en la dictadura de Pinochet i l'única llatinoamericana en el poder, ja que la brasilera Dilma Rousseff està destituïda temporalment i la incombustible Cristina Fernández no es va poder presentar a la reelecció a la presidència de l'Argentina per haver complert els dos mandats constitucionals.
Bachalet, en la presa de possessió del nou president peruà.
  • Park Geun-hye. Des del 2013 és la primera presidenta de Corea del Sud. Com a filla de Park Chung-hee, que va arribar al poder amb un cop d'estat, va conduir el país a les primeres eleccions democràtiques i va ser la primera dama durant uns anys després que la seva mare morís en un atemptat i fins que el pare va ser assassinat per la CIA el 1979.
stats