Publicitat
Publicitat

ELECCIONS A HOLANDA

Els liberals i els laboristes proeuropeus guanyen els comicis i l'euroescèptic Wilders s'enfonsa

Els holandesos diuen 'sí' a Europa

Europa ha guanyat les eleccions a Holanda. Els electors van votar ahir majoritàriament pels partits proeuropeus, el liberal i el laborista. Les grans perdedores van ser les formacions euroescèptiques.

L'aventura euroescèptica del populista d'extrema dreta Geert Wilders va acabar ahir a la nit. Els holandesos van dir a Europa amb un vot massiu als partits que havien defensat, amb més o menys matisos, el projecte comunitari. Després d'una campanya electoral monopolitzada per la crisi econòmica i la Unió Europea, les dues formacions que finalment han obtingut més vots en els comicis d'ahir, els liberals de Mark Rutte i els laboristes de Diederik Samsom, són els dos partits més europeistes. Segons les enquestes a peu d'urna, el partit liberal -fins ara al govern- hauria obtingut 41 escons dels 150 que té el Parlament holandès. Els socialdemòcrates s'hi haurien quedat molt a prop, amb 40 escons.

Wilders va fracassar estrepitosament amb la seva al·lèrgia a l'euro -el seu partit només va obtenir 13 escons-, mentre que els socialistes radicals, que també van apostar per una campanya molt crítica amb Europa, van obtenir 15 escons, segons les enquestes, uns resultats més aviat modestos. "Brussel·les està de festa", reconeixia ahir a la nit un Wilders que va perdre 11 escons. Els euroescèptics, que havien plantejat els comicis com un referèndum sobre l'euro, van veure com la majoria de ciutadans va optar pels partits més pròxims a Europa.

El resultat és, sobretot, una victòria de Mark Rutte. El primer ministre en funcions es va veure obligat a dimitir i a convocar eleccions anticipades després de perdre el suport parlamentari de Wilders, que es va negar a aprovar les retallades de la despesa pública exigides per Brussel·les. Ara els holandesos han avalat la política de Rutte i li han atorgat un vot de confiança perquè pugui aplicar, si es confirma la seva victòria electoral, les reformes i retallades pendents.

Samsom, la gran revolució

L'altre guanyador dels comicis és Samsom. Els laboristes (PvdA) eren fins ara un partit amb poca presència parlamentària, però el salt que han fet en aquests comicis és espectacular. Els analistes coincideixen a assenyalar Samsom, exactivista de Greenpeace, com l'artífex de l'èxit: s'ha guanyat l'electorat amb les seves posicions moderades i el carisma que ha demostrat en els debats electorals. A l'inici de la campanya el seu partit estava lluny de les primers posicions en intenció de vot, però ha acabat sent la gran revolució de les eleccions.

Si es confirmen els resultats, liberals i socialdemòcrates sumen una majoria parlamentària suficient per poder formar govern. La seva coalició és l'opció més probable, tot i que els dies anteriors als comicis els líders dels dos partits havien descartat una aliança. Tenint en compte els resultats electorals, si els dos partits no pacten un govern hi ha molt poques opcions de fer-ho amb altres formacions.

Amb un executiu de conservadors i socialdemòcrates, Holanda evitarà els partits euroescèptics. Tanmateix, el previsible és que el país continuï sent un soci incòmode per a la Unió Europea: Holanda, un país cada vegada més proteccionista, ha vetat l'entrada a l'espai Schengen de Bulgària i Romania i ha posat moltes dificultats als rescats dels països de l'euro. Mark Rutte s'ha alineat amb Alemanya i amb la seva defensa de l'austeritat, però si té com a soci de govern Diederik Samsom, Holanda podria fer un gir i donar suport a l'estratègia de França i d'Hollande, menys estricte amb l'austeritat i més defensor de les mesures per impulsar el creixement econòmic.