PROFESSORA D'ESTUDIS ÀRABS I ISLÀMICS DE LA UBTal com va passar amb la publicació d'unes caricatures del profeta de l'islam, ara el rebombori s'ha agreujat amb unes altres caricatures i amb una pel·lícula de gust encara més dubtós. Hem de defensar la llibertat d'expressió i els gustos són molt lliures, però una mica de seny ens aniria bé a tots plegats.
Alguns han respost amb violència i morts, i ha calgut cridar a la prudència per tots cantons. Sigui qui sigui l'autor de la filmació, és obvi que volia provocar, però els trossos que n'he vist (perruques, barbes o vestits) són més matussers que l' attrezzo de força representacions dels Pastorets de molts pobles de la meva infància. No hauria estat gaire difícil prendre-s'ho com un pèssim pamflet o riure tal com va fer la majoria de la cristiandat amb la pel·lícula La vida de Brian dels Monty Python el 1979.
És curiós veure com alguns musulmans van canviant l'argumentació: si l'any 2006 deien que les figures humanes i d'animals eren prohibides a l'Alcorà, ara només parlen de les de Mahoma i d'altres personatges que consideren sagrats. És cert que els àrabs no han tingut tradició iconogràfica, però també ho és que perses, mongols i otomans n'han pintat i dibuixat sempre que han volgut.
La confusió ve d'una mala interpretació de l'Alcorà 5, 92/90, que diu: "Creients! El vi, els jocs d'atzar, les pedres erectes i les fletxes endevinatòries són abominacions de Satanàs. Eviteu-los!" Alguns entenen que l'expressió pedres erectes al·ludeix als ídols i que, com que tenien forma humana en el món semita, grec o romà, d'aquí ve la pretesa prohibició.
Però, en realitat, el text es refereix a les pedres on s'oferien sacrificis als déus falsos. Així ho explicita el fragment (5, 3), que prohibeix el consum de sang, de porc i de tot animal que hagi estat trobat mort o s'hagi sacrificat en aquestes pedres sense invocar el Déu Vertader.
Hi ha tota mena d'exemples a internet i recordo, especialment, una il·lustració a l'obra d'Al-Bîrûnî, Vestigis i pervivències del passat , procedent de l'actual Iraq, datada el 1307 i conservada a la Biblioteca d'Edimburg, que es va poder veure a l'exposició Occident vist des d'Orient al CCCB, l'any 2005. En aquesta, Isaïes profetitza la vinguda de Jesús i de Mahoma. Tots tres fan la mateixa cara i només els distingeix el fet que el de Natzaret va muntat en una burra; Mahoma, vestit de vers, en un dromedari, i Isaïes, des d'una finestra, els veu venir.
