Publicitat
Publicitat

ÀSIA

El futur incert del Tibet després del Dalai-lama

En el 80è aniversari del líder tibetà, creix el debat sobre la successió i la Xina intenta treure’n profit

El 22 de febrer del 1940, un nen de quatre anys recorria els carrers de Lhasa damunt un palanquí d’or, escortat per una processó de més d’un quilòmetre, fins al palau de Potala, on seria coronat com la 14a reencarnació del Dalai-lama. Aquell nen, Tenzin Gyatso, demà fa 80 anys -56 dels quals viscuts a l’exili-, convertit en una figura venerada pels tibetans i admirada arreu del món per la seva lluita pacífica pel Tibet, que va merèixer el Nobel de la pau del 1989.

Però la seva lluita encara és infructuosa. Malgrat que ha renunciat a reclamar la independència i advoca per la “via intermèdia” d’una autonomia real per al Tibet, la Xina no s’ha mogut ni un mil·límetre en la seva negativa. Per això, a mesura que el líder espiritual dels tibetans suma anys, creix la incertesa sobre quin serà el futur del Tibet quan desaparegui el que ha sigut la cara visible de la resistència tibetana durant més de mig segle.

“Tothom identifica el Tibet amb el Dalai-lama. Quan ell desaparegui, quants anys trigarà el seu successor -és a dir, la seva reencarnació en un nounat- no només a ser adult, sinó a guanyar-se el reconeixement internacional que té l’actual Dalai-lama?”, es pregunta el director de l’Observatori del Tibet i l’Àsia Central a la UB, Josep Lluís Alay.

De fet, la Xina ja s’està preparant per a aquest escenari i ha anat concedint cada cop més paper públic al seu Panchen-lama, la segona figura religiosa del budisme tibetà. Els tibetans asseguren que l’onzena reencarnació del Panchen-lama reconeguda pel Dalai l’any 1995, quan només tenia 6 anys, va ser segrestat i porta 20 anys com a presoner polític del govern xinès, que aquell mateix 1995 va designar un altre nen com a Panchen-lama. El 10 de juny la televisió xinesa es feia ressò de la reunió entre el Panchen-lama xinès i el president Xi Jinping, en què el primer prometia “mantenir la unitat nacional”. “El govern xinès, que el 2007 va prohibir les reencarnacions de lames sense permís oficial, bàsicament està esperant que el Dalai-lama mori per exercir l’autoproclamada autoritat exclusiva de seleccionar un successor. Als líders xinesos no els xoca gens l’absurditat que suposa que un govern ateu esculli un líder espiritual”, escriu Brahma Chellaney, professor d’estudis estratègics de la Universitat de Nova Delhi.

El mateix Dalai-lama ha parlat en més d’una ocasió de la seva successió, i ha apuntat que es podria reencarnar en una dona o que fins i tot podria donar-se el cas que amb ell acabessin les reencarnacions. “Ell deixarà instruccions precises abans de morir, pot escollir quan mor i pot deixar dit en quina família es reencarnarà”, assegura el monjo Thubten Wangchen, el director de la Casa del Tibet a Barcelona i diputat tibetà a l’exili.

El debat successori és, de fet, un dels motius subjacents en la decisió del Dalai-lama el 2011 de renunciar als seus càrrecs polítics en favor del govern tibetà a l’exili. “Va fer un pas a una banda” en nom de la separació de poders, però també “en un intent de desvincular la solució política per al Tibet de la seva figura, conscient que li queden pocs anys”, diu Alay. El problema, segons admet l’analista, és que aquest govern a l’exili no té la popularitat internacional que té el Dalai-lama, ni és acceptat per la Xina com a interlocutor.

En el seu últim Llibre blanc sobre el Tibet, publicat aquest mateix mes d’abril, el govern de la Xina ha tornat a deixar clar que la decisió del Dalai de delegar el poder polític en el govern tibetà instal·lat a Dharamsala (Índia) “destrueix qualsevol base per a contactes i negociacions”, ja que, al seu entendre, aquest govern “no té cap legitimitat”. Alhora, reitera que, en tot cas, “qualsevol negociació es limitaria a buscar solucions perquè el Dalai-lama abandoni completament el clam separatista i guanyi el perdó del govern i el poble xinès” per tornar al Tibet.

141 immolacions

“Però les aspiracions dels tibetans, tant dins del Tibet com a l’exili, segueixen intactes en favor de la independència”, més que no pas per la via intermèdia de l’autonomia, assegura Alay. La situació dins del Tibet segueix sent de “severa repressió” i “retallada dels drets civils, incloent-hi la llibertat d’expressió, religió, associació i moviment”, com constata l’últim informe de la coordinadora d’assumptes tibetans dels EUA.

El 27 de maig Sangye Tso, de 36 anys i mare de dos fills, es va calar foc davant de la seu del Partit Comunista Xinès a Dorkok (Tibet). Amb ella, ja són 141 els tibetans que s’han immolat des del 2009, segons el recompte de la Campanya Internacional pel Tibet. I és que, malgrat que el conflicte sembla congelat, Alay recorda que “també semblava acabat el 2008 i de sobte va esclatar la revolta”. La brutal repressió xinesa sobre aquell brot popular i la militarització del Tibet instaurada des de llavors per evitar qualsevol mobilització col·lectiva han portat els tibetans a optar per la fórmula de la immolació com a arma de protesta.

Wangchen admet, a més, el perill que pot suposar la desaparició del Dalai per a la supervivència de la via pacífica tibetana, una por que expressa també Chellaney. “Els joves tibetans que viuen sota el règim xinès estan molt revoltats”, diu Wangchen, i assegura que només els missatges directes del Dalai-lama han aconseguit fins ara allunyar la possibilitat d’un brot violent. “Quan ell no hi sigui per dir-los que matar no és la solució, no es podrà controlar la situació dins del Tibet”, apunta. Però hi afegeix un missatge optimista: “Els metges li donen salut per a 20 anys més i el Dalai-lama ja ha dit que viurà fins als 100 anys”.