Internacional 05/12/2016

La incertesa política s'apodera d'Itàlia

Els italians es pregunten què passarà amb el govern ara que el primer ministre ha dimitit i s'obre un període de crisi política. Renzi plega del càrrec, però no de la política

Sandra Buxaderas
3 min
Partidaris del no demanaven diumenge a la nit la dimissió de Renzi, que es va fer efectiva de matinada.

RomaQuè passarà ara a Itàlia? És la pregunta que es fa tothom després de la dura derrota del primer ministre, Matteo Renzi, en el referèndum sobre la reforma de la Constitució aquest diumenge, que l'ha conduit a dimitir. El futur és incert però hi ha moltes probabilitats que Renzi hi vulgui jugar encara un paper.

D'entrada, la democràcia italiana està acostumada als sotracs i els mateixos mercats per ara s'han pres la patacada de la gran reforma de Renzi amb malhumor, però també amb una certa resignació. En canvi, si bé els ànims dels ciutadans que desconfiaven de la reforma constitucional de Renzi s'han calmat, i això és important perquè la divisió a l'interior de la societat italiana ha sigut lacerant, queda per davant una batalla política entre els partits que promet ser dura i que pot comportar sorpreses.

El primer beneficiat polític del referèndum és el líder del moviment antisistema Cinc Estrelles, Beppe Grillo, que vol eleccions immediates per tal de cavalcar sobre l'ona de la victòria i arribar al govern del país. Ell mateix ha convidat els seguidors a votar 'online' quin seria un futur programa de govern.

Grillo, com és natural, vol córrer, però ara s'obre un període complex en què caldrà que els partits acordin quina llei electoral faran servir. I és que la nova llei impulsada per Renzi no ha rebut el vistiplau del Constitucional italià pel que fa al repartiment de vots al Senat i cal, o bé limitar-se a donar uns retocs a la norma provisional coneguda com a 'consultellum', com voldria ara Grillo, o bé refer-la del tot. I les negociacions poden durar no només una setmana, com exigeix el Cinc Estrelles, sinó mesos. Perquè ara el centreesquerra, que tant va pressionar per una llei que opta per un sistema majoritari, veu el perill que Grillo en sigui el gran beneficiat.

En aquest procés hi tractarà de participar el mateix Renzi, que plega del govern però no de la política. Encara no es pot fer abaixar el teló sobre la seva carrera. Aquesta mitjanit ha anunciat que presentarà la dimissió al cap d'estat, Sergio Mattarella, però també ha afegit: "Els mil dies al govern han volat, ara per a mi és temps de reprendre el camí". Unes paraules que deixen entreveure que no es resignarà a mirar-se l'escena des de casa.

Cal tenir en compte que el 40% d'italians que han fet costat al seu projecte de reforma constitucional poden esdevenir la força decisiva en unes eleccions polítiques, davant una oposició molt dividida.

La derrota, a més, de manera paradoxal ha netejat aquella pàtina d'home sense escrúpols que havia calat en bona part de l'opinió pública. Veure'l commoure's en agrair la paciència de la muller, Agnese, i els fills, i comprovar com dimitia sense vacil·lacions pot contribuir a millorar la seva imatge.

Qui ha de decidir les pròximes passes, ja des d'aquesta mateixa tarda, és el president de la República, Sergio Mattarella. Molts analistes donen per fet que donarà encàrrec a una altra figura del partit de Renzi, el Demòcrata (PD), per tal que piloti el país fins a les pròximes eleccions. Però ningú no vol excloure que l'hi pugui demanar al mateix Renzi. El PD és qui controla la Cambra de diputats i, fins ara, gràcies a diverses aliances amb el centredreta al govern, tenia majoria ajustada al Senat. El nou primer ministre probablement haurà d'aprovar la llei de pressupostos abans que acabi l'any, i governar Itàlia mentre els partits acorden una nova llei electoral. Mattarella, però, en teoria també té altres opcions, com la de nomenar un govern tècnic, per exemple. Tot dependrà del resultat de les consultes amb els líders dels partits que engegarà de seguida.

En les travesses per liderar un hipotètic govern de transició que porti el país a eleccions un cop s'hagi desfet el nus de la llei electoral hi surten noms com el de Pietro Grasso, el magistrat antimàfia que presideix el Senat, així com, amb menor probabilitat ara que s'ha vist que els mercats no han patit un daltabaix, el ministre d'Economia Pier Carlo Padoan.

Mentrestant, demà mateix es reuneix la direcció del Partit Demòcrata i es podrà veure amb més claredat amb quins suports podria comptar Renzi si optés per tractar de quedar-se de líder del partit.

stats