La insensibilitat de l'euroescepticisme finlandès
POLITÒLEG I DOCTORANT A LA UNIVERSITAT DE SÖDERTÖRN (SUÈCIA)La creixent desconfiança del govern de Hèlsinki cap a la Unió Europea és un reflex de la societat finlandesa. La UE ha estat per a molts finlandesos una abstracció supranacional en la qual no han cregut mai i, durant dècades, s'ha mantingut una forquilla constant -entre un 40% i un 50% de la població- en contra. Avui els euroescèptics veuen la UE com un forat negre que xucla la sobirania econòmica en benefici dels grans estats, sobretot d'Alemanya i França.
És en aquest context que el partit ultradretà Finesos Autèntics ha pogut explotar amb èxit aquest sentiment euroescèptic i l'ha sabut integrar en un programa populista i xenòfob, fins al punt que a les legislatives del 2011 van quedar a poc menys d'un punt de la victòria. El discurs euroescèptic torna a ser central en la seva campanya per a les eleccions municipals d'avui.
L'èxit dels populistes ha arrossegat l'actual coalició de govern, formada pel centredreta liberal, socialdemòcrates, partit de la minoria sueca, verds, postcomunistes i cristianodemòcrates, cap a l'euroescepticisme, que s'ha traduït en un rebuig als plans de rescat dels països del sud. El discurs antirescat del govern, majoritàriament compartit per l'opinió pública, s'argumenta amb un "No volem pagar els plats trencats dels estats del sud d'Europa per la bacanal de despesa irresponsable dels seus governs".
La premsa finlandesa explica tant la crisi grega com l'espanyola des d'una perspectiva semblant: amplis reportatges sobre els desgavells de l'entramat corrupte del totxo espanyol o sobre el clientelisme grec. Històries que verifiquen la tesi d'una despesa irresponsable i d'una corrupció endèmica. Al mateix temps, hi ha un tímid seguiment per part de la premsa, i una nul·la sensibilitat per part de les autoritats polítiques, de la creixent crisi social que pateixen Espanya, Grècia i Portugal de resultes de les polítiques d'austeritat.
La crisi social es representa sovint amb imatges de multitud d'atenencs atacant la policia mentre es descriuen de manera imprecisa i superficial les motivacions socials de les protestes. El finlandès del carrer sap ben poca cosa dels tancaments de quiròfans, d'escoles o de les rebaixes draconianes de sous als funcionaris i dels suïcidis a Grècia.
Té, contràriament, una imatge dels mediterranis carregada de prejudicis: corrupció i gent prenent el sol, fent la migdiada i vivint amb l'esquena dreta. I, per descomptat, ni s'imaginen que a Catalunya hi ha un 30% de pobresa creixent, malgrat que milers de finlandesos viatgen habitualment a Barcelona. Qui la fa, la paga.
Ulls clucs al drama social
Aquesta visió reduccionista d'ètica protestant de pa sucat amb oli obvia el drama social i el transforma en un càstig col·lectiu que el sud es mereix. Aquest és el discurs amb què, especialment en el cas finès, es nodreix el vot euroescèptic que exploten els Finesos Autèntics, i que ara és adoptat per altres partits. Un discurs crític amb la UE no per l'austeritat que empobreix milions de persones, sinó perquè quan les coses van mal dades val més escombrar cap a casa.
