Publicitat
Publicitat

SÍRIA

Els veïns d’Alep intenten evitar les bombes cremant pneumàtics

Els rebels trenquen el setge i Al-Assad i Rússia intensifiquen l’atac

Una coalició de diverses faccions rebels va aconseguir dissabte trencar el setge imposat per l’exèrcit de Baixar al-Assad, amb el suport de l’aviació russa, sobre els barris opositors de l’est d’Alep, la segona ciutat de Síria, on viuen entre 250.000 i 300.000 persones. Després de tres setmanes sota el bloqueig de les forces lleials al govern, l’Exèrcit de la Conquesta i altres grups islamistes, inclòs el Front d’Alliberament de Síria (abans anomenat Front al-Nusra) van ocupar diverses posicions militars i van aconseguir obrir una ruta al sud de la ciutat. A més, van anunciar una ofensiva conjunta per obtenir el control de la resta d’Alep. Ahir, el règim sirià i Moscou van intensificar els bombardejos.

Els veïns dels barris opositors de la ciutat s’han inventat una nova estratègia per pal·liar els estralls de l’aviació: cremen pneumàtics als carrers per crear una cortina de fum que impedeixi al pilot veure el blanc. Així es protegeixen tant els civils com els milicians rebels al front.

“La situació és psicòtica: no recordo ni una sola hora sense el so dels avions de guerra”, va explicar l’activista Lina Shamy en una entrevista al portal opositor Syria Deeply. La jove relata que civils de totes les edats, incloses moltes criatures, han participat en la crema de pneumàtics per evitar les bombes.

“És més una forma de desobediència civil que una acció eficaç per aturar els avions”, reconeixia Ameen al-Halabi, un fotògraf que treballa en els barris opositors. Fins i tot les xarxes socials s’han fet ressò de la iniciativa, amb diverses icones de rodes cremant. El fotògraf reconeix que les cortines de fum sí que ajuden al moviment dels rebels en una batalla carrer a carrer amb línies de front de menys de 100 metres.

Atacs a hospitals

L’ofensiva d’Al-Assad, amb suport aeri rus i de les milícies iranianes per terra, ha estat marcada per atacs sistemàtics contra les clíniques i els hospitals. “La proporció de víctimes entre el personal mèdic és enorme”, va explicar ahir a l’ARA, des d’Amman, Pablo Marco, cap d’operacions de Metges Sense Fronteres a Síria. “En els últims quatre dies han bombardejat tres hospitals i la situació dels pacients i del personal mèdic que queda a la ciutat és aterridora. Fa uns dies un director d’un hospital m’explicava que la gent no s’hi acosta a menys que estigui molt greu, perquè saben que és molt perillós”. Segons la Syrian American Society, només queden 35 metges a la zona oriental de la ciutat: la ràtio és d’un per cada 11.400 habitants. MSF va denunciar ahir que un dels hospitals als quals dóna suport, a la ciutat de Millis, a 60 quilòmetres d’Alep, va ser bombardejat. Quatre treballadors de l’hospital i nou pacients, entre ells cinc criatures, van morir en l’atac.

Marco matisa que, tot i que els rebels han pogut trencar militarment el setge dels barris de l’est d’Alep, no han pogut fer entrar ajuda humanitària en quantitats significatives. “Des que va començar el bloqueig els aliments s’han encarit moltíssim i els subministraments mèdics, igual que el combustible, estan en nivells crítics”, alerta. El 28 de juliol Rússia va plantejar l’obertura de corredors humanitaris per permetre la sortida dels civils i dels combatents que acceptessin rendir-se. Però només algunes desenes de civils han decidit anar-se’n. MSF i altres ONGs s’han mostrat crítiques amb el pla rus. “Defensarem qualsevol mesura que alleugi el patiment dels civils, però el primer que han de fer el règim sirià i Rússia és aturar els bombardejos”, constata Marco. L’entitat reclama que els corredors puguin permetre la sortida de la població cap a llocs “on se sentin segurs” i no a zones sota control del règim. Marco recorda també que el corredor no ha de servir com a coartada “per tractar la gent que decideixi quedar-se com a combatents o terroristes”.

Erdogan amenaça

En la primera entrevista que concedeix a un mitjà europeu des de l’intent de cop d’estat del 15 de juliol, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va dir ahir a Le Monde que “si Alep cau [a mans del règim sirià] serà un greu problema per a Turquia, perquè hi haurà un nou flux de refugiats. Però nosaltres els acollirem, no com fa Europa”. Erdogan acusa Occident d’haver-lo deixat sol davant dels colpistes.

Avui es reunirà a Sant Petersburg amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin. Tot i que a la guerra de Síria combaten en bàndols oposats, Putin va ser el primer a trucar-li per oferir-li el seu suport la nit del cop. Erdogan assegura que Rússia, els Estats Units i els països del golf Pèrsic poden acordar substituir Al-Assad i posar fi a la guerra. La pregunta, ara, és fins on està disposat a arribar el Kremlin.