PROTESTES D'ARTISTES I PERIODISTES
Internacional 02/09/2012

El poder islamista a Egipte assetja la llibertat d'expressió

Uns 18 mesos després de la revolta que va deposar Mubàrak, la premsa egípcia continua lluitant per la seva llibertat d'expressió. El sector pateix ara l'envestida contra els mitjans crítics amb els islamistes.

Ricard G. Samaranch
3 min
JUDICI A LA PREMSA  El director del diari sensacionalista egipci Al-Dustur, Islam Afifi, saluda els assistents a la primera sessió del seu judici per "insults al president". Periodistes i artistes s'han mobilitzat contra les amenaces a la llibertat d'expressió.

EL CAIREEn les últimes setmanes s'han iniciat un reguitzell de processos judicials contra periodistes i mitjans de comunicació, tots amb opinions hostils respecte al president, Mohammed Mursi, o el seu grup polític, els Germans Musulmans, la històrica organització islamista egípcia. Com a resultat, hi ha diversos judicis penals en dansa contra directors de diaris acusats d'"haver insultat" el president, s'han segrestat edicions de rotatius que publicaven articles crítics amb Mursi o els Germans Musulmans, i fins i tot s'ha clausurat de manera temporal una cadena de televisió per satèl·lit.

El cas més conegut és el d'Islam Afifi, director del diari sensacionalista Al-Dustur , que el 22 d'agost va ser empresonat de manera preventiva coincidint amb l'inici del seu judici. A més d'haver insultat el president, se l'acusa d'incitar al caos i a l'odi sectari.

Davant la percepció d'una ofensiva en tota regla contra la llibertat d'expressió, els periodistes egipcis s'han mobilitzat. Hi ha hagut manifestacions, i alguns columnistes han deixat els seus articles en blanc com a mesura de protesta. "La llibertat de premsa encara no està garantida en aquest país. La situació amb prou feines ha canviat des de Mubàrak", va declarar a l'ARA Saied Mahmud, reporter del diari Al-Ahram , i coorganitzador de les manifestacions de periodistes i artistes en favor de la llibertat d'expressió.

La indignació dels reporters va tenir conseqüències immediates. Només unes hores després de l'empresonament d'Afifi, el president Mohammed Mursi va emetre un decret que eliminava la presó preventiva contra els delictes d'opinió, i especialment el d'insultar el rais, una de les moltes lleis que utilitzava el règim de Mubàrak per emmordassar els seus crítics. "És una petita victòria. Un pas positiu però insuficient. Almenys demostra que el president és sensible a la pressió del carrer i l'opinió pública, i pot reaccionar amb rapidesa", afegeix Mahmud.

Contradiccions al govern

El sindicat de periodistes sosté que s'hauria d'eliminar qualsevol delicte d'opinió del Codi Penal, i que les calúmnies o insults haurien de ser jutjats en processos civils, en què la sanció fos econòmica, i no es pogués inhabilitar ningú per treballar de periodista per les seves opinions.

Fonts del ministeri de Justícia van assegurar la setmana passada que preparaven una proposta de llei inspirada en aquesta filosofia. Un parell de dies després, el mateix ministre de Justícia, Ahmed Mekki, va desmentir la informació, i va defensar la presó per als que, amb els seus escrits, posin en perill la pau social.

Egipte està en ple debat sobre quins han de ser els límits de la llibertat de premsa. Fins i tot alguns periodistes que s'han mobilitzat per alliberar Afifi reconeixen que se l'ha de sancionar. Just abans que s'anunciessin els resultats de les eleccions presidencials, en un moment de gran tensió al país, el seu diari, Al-Dustur , va fabricar una història advertint que els Germans Musulmans preparaven un "bany de sang" si no es reconeixia la victòria de Mursi. "La massacre del segle", van titular amb el seu estil sensacionalista. Una altra de les bèsties negres dels Germans, Taufik Okaixa, va fer una crida en el seu programa a l'assassinat de Mursi.

Tot i que aquests són els exemples més extrems, és cert que durant l'última fase de la transició, la majoria de la premsa va mantenir una actitud molt hostil amb els Germans Musulmans. Els mitjans públics seguien les instruccions de la junta militar, i els privats estan en mans d'empresaris afins a Mubàrak.

Un dels grans objectius de l'organització islamista ara és capgirar el mapa mediàtic del país. Per això, van situar al ministeri d'Informació un dels quatre membres de l'executiu que pertany als Germans Musulmans. A més, gràcies al seu control de la cambra alta, recentment van canviar la majoria dels directors de la cinquantena de capçaleres públiques, entre les quals l'històric diari Al-Ahram . I en alguns casos ja s'ha notat un canvi de línia editorial.

La paraula de moda als cercles polítics cairotes és la ikhuania (o germanització ) de l'estat, és a dir, la infiltració dels Germans Musulmans a tots els aparells i institucions estatals per aconseguir el poder. Potser a aquestes altures les pors semblen exagerades, però no són del tot infundades.

stats